Qui va ser
Miseno, 205 - Pozzuoli, 19 de setembre de 305 Martirologio Romano: A Capo Miseno a Campània, sant Sossio, diaca i màrtir, que, com refereix el papa sant Simmaco, desitjant sostreure el seu bisbe a la mort, va trobar en canvi inseme a ell la mort, obtenint a ugual preu ugual glòria.
San Sosio va néixer a Miseno el 205 dC, segons quant reportat pel martirologio del Venerable Beda. Existeixen diferents versions sobre el veritable nom del sant, entre Sosio, Sossio i Sosso. Entre els estudiosos és prevalent l'opinió que es tracti d'un nom d'origen llatí, Sosius, nom d'una gens romana. Les paraules Sossus i Sossius haurien de ser una derivació osca, amb la característica doble "s" sibilant. Va ser un dels més ardents animadors de grups dels primers cristians. Giovanni Diaca ho va definir "home en el qual s'havien abarrotat tots els carismes de la Grazia"; a demostrar la fama de santedat de què gaudia encara en vida basti recordar que prelats il·lustres sentien la necessitat de venir a Miseno a conferir amb el seràfic Diaca. Papa Simmaco hi la mostra molt zelant fins al sacrifici, i va ser tan farcit d'Esperit Santo que el seu consell va ser requerit també pel gran bisbe nolano San Gennaro. Durant una d'aquestes visites, el 304, San Gennaro, celebrant la Santa Messa del tercer diumenge de Pasqua, va veure aparèixer sobre el cap de Sosio, mentre aquests llegia l'Evangeli, una flama similar a aquell descens sobre el front dels Apòstols el dia de la Pentecoste. San Gennaro, revelada als astanti la visió, va abraçar el jove profetitzant-ne el pròxim gloriós martiri. La persecució iniciada l'any abans de Dioclecià havia arribat mentrestant a la seva culminació i Miseno, seu de la flota pretoria imperial, era un lloc extremadament perillós pels cristians: no per això San Sosio va limitar la seva obra, prosseguint amb fervor en la predicació de la paraula de Crist contra els falsos ídols. Traït per delators, va ser conduït en presó a Pozzuoli i torturat affinchè abjurés la seva Fede. El mateix sant Gennaro, que tanmateix no ignorava el perill a qui s'exposava, es va portar a fer-li visita en presó i en aquella ocasió va ser empresonat també ell, juntament amb Desiderio i Festo. Tots van ser destinats a ser donats en pastura a les belve en l'Amfiteatre de Pozzuoli, però una sèrie d'esdeveniments miraculosos no va consentir d'executar la condemna: conduït per tant a la Solfatara, San Sosio va ser decapitat juntament amb els seus companys el 19 de setembre del 305. El seu cos va ser traslato a Miseno el 23 de setembre del mateix any, que va ser fixat com a dia de la seva festa. La destrucció de Miseno per part dels Sarraïns va provocar la migració de la població cap endins, amb la següent fundació de Frattamaggiore: aquí els misenati van portar amb ells el culte del Sant, fent-ne el Patró de la ciutat. Els Benedictins, que als principis del segle X en van retrobar les despullades entre les ruïnes de l'església misenate, en van custodiar el cos a Nàpols, prop del convent de San Severino, preservant-ho de les scorrerie dels Sarraïns: gràcies a ells si en va difondre el culte a Campània, al Laci i fins i tot a Àfrica. El 1807, després de la supressió del convent a obra de Napoleó, les despullades del Sant juntament amb les de l'Apòstol del Norico San Severino, que per tants segles havien descansat a prop en el convent dels Benedictins, van ser traslate en l'Església mare de Frattamaggiore, on encara avui són objecte de l'amor i de la veneració de tots. El sant és venerat particularment també a Castro dels Volsci (Frosinone). El poble ho invoca eficaçment contra els mals dels ossos. Autor: Franco Zullo ______________________________ Afegit/modificat el 2002-09-13
Font: santiebeati.it