Qui va ser
Els “Acta” documentats d'aquest màrtir són conservats en dos textos grecs, el segon dels quals consisteix en una reelaboració operada per Simone Metafraste, en tot cas tan vagues de fer posar molt difícil establir l'exacta identitat i l'època en què va viure San Sozonte. Segons la llegenda, probablement amb relació a una sorgente considerada miraculosa, Sozonte era pastora a Cilícia o potser a Licaònia. Originàriament anomenat Farasio o Tarasio, va triar després el nou nom de moment del bateig. Un dia, intent a dormir sdraiato sota un arbre, va tenir una visió del Crist, que ho va convidar a deixar el seu ramat i a seguir-ho fins a la mort. Sozonte es va traslladar immediatament en la propera ciutat de Pompeiopoli, si era en cors una festa pagana: aquí es va dirigir sense tardo cap al temple i entratovi va destruir una imatge d'or amb un cop de bastó, frantumando la mà de l'estàtua en petits fragments, que després va distribuir als pobres. Alguns d'ells van venir tanmateix aturats pel succeït i Sozonte no va hesitar aleshores a lliurar-se a les autoritats: després d'un llarg interrogatori per part del magistrat, li va haver proposat l'alliberament en cas que hagués estat disposat a adorar aquella divinitat. Ell es va limitar simplement a deridere a priori la idea d'adorar un déu que podia ser trossejat amb un senzill bastó de pastor. Va ser aleshores obligat a girar per l'arena amb uns claus en els sàndals, dopodichè el magistrat li va ordenar de sonar una melodia amb la seva flauta a canvi de la llibertat. Sozonte va rebutjar tanmateix novament, sostenint que tanmateix havent-ho ja sonat pels seus bens, hora ho hauria sonat només en honor de Déu. Va ser per tant condemnat al rogo i, en la nit següent, els cristians indígenes van recollir i van enterrar les seves pobres restes carbonitzades. La seva festa, posada en data actual dels sinassari bizantins, va ser introduïda en el Martyrologium Romanum del Cardenal Baronio. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2006-05-12
Font: santiebeati.it