Teofilatto di Nicomedia

Qui va ser

† 845 G iunto a Constantinoble en jove edat i istruito de San Tarasio, va esdevenir monjo juntament amb Michele el Confessore; ambdós van ser ordenats després bisbes respectivament de Nicomedia i Synnada. Sota el patriarca Niceforo i l'emperador iconoclasta Lleó l'Armeni, Teofilatto va profetitzar la terrible mort d'aquest darrer per la seva aversió a les imatges sagrades, venint per això empresonat i morint en fortalesa el 845. La seva fama era tanmateix llegada a les seves innumerables obres de caritat: Teofilatto s'agafava cura d'orfes i vídues, edificava hospitals i refugis, socorria els pobres i rentava les ferides dels malalts, demostrant una generositat sense parell.

Teofilatto va arribar a Constantinoble en molt jove edat, procedent d'Àsia. San Tarasio es va agafar cura d'ell i li imparteixes una òptima instrucció, després va ser promogut patriarca de Constantinoble i aleshores Teofilatto i Michele el Confessore van emprendre la vida monàstica als voltants del Bòsfor. Arribat el moment més oportú Tarasio decidides d'ordenar bisbes ambdós seus deixebles, que van ser destinats respectivament a Nicomedia i a Synnada. En el 806 Niceforo va succeir a Tarasio en la seu patriarcal i en el 813 va esdevenir emperador Lleó l'Armeni, després revelat iconoclasta. Niceforo va convocar aleshores alguns bisbes affinchè amb ell fessin visita a l'emperador, el qual riamse tanmateix sobre les seves posicions. Teofilatto, present a la trobada, va agafar aleshores la paraula: “Ho sé que no t'interessi absolutament de la paciència i de la sopportazione de Déu, però t'adverteixo que patiràs una mort terrible i que no hi haurà cap que et podrà salvar”. L'emperador furibund els va condemnar per tant tots i Teofilo va morir empresonat en una fortalesa el 845. La seva profecia s'era tanmateix adverada en el dia de Nadal del 820, quan Leone va ser atacat a mort en la seva capella d'alguns enemics i ningú va acudir en el seu auxili. En vida Teofilo s'havia distingit per les insignes obres de caritat que havia promogut, nodrint sempre particular atenció pels orfes i les vídues. Va fer edificar hospitals i refugis, es va mostrar sempre generós amb els pobres i acostumava a portar amb si de l'aigua per rentar les ferides dels malalts que podia trobar carretera fent.

Font: santiebeati.it