Qui va ser
Florència, 1245 ca. – Monte Senario, Florència, 9 d'abril de 1315 El 1285 era prior en el convent de Todi i va ser al costat de sant Felip Benizi de moment de la seva mort, passada a la ciutat umbra el 22 d'agost de 1285. Va morir a Montesenario el 1315. El culte ha estat aprovat el 1821.
Martirologio Romano: Prop del mont Senario a Toscana, beat Ubaldo de Borgo Sansepolcro, sacerdot de l'Orde dels Servi de Maria, que sant Felip Benizi va convertir de la milícia terrena al servei de Maria.
És un frare dels Servi de Maria dels primers temps; contemporani del prior general s. Filippo Benizi (1233-1285) que va pertànyer a la segona generació dels Servi, després del temps dels Sants Set Fundadors. Ubaldo de la noble família florentina Adimari, va néixer cap al 1245 a Florència i va transcórrer la seva joventut entre les turbolenze d'aquell temps, que veien contraposats els güelfs favorables al Papat i els gibel·lins, favorables a l'emperador d'Alemanya. Va ser en un primer moment un partidari i després cap de la facció gibel·lina a Florència, operant soprusi i desordres de cada gènere; fins que va arribar en la capital florentina el prior general servida s. Filippo Benizi, el qual havia vingut per reportar la pau, acompanyat pel beat Bonaventura de Pistoia i al seguici del Legat pontifici, Llatí Orsini. S'era en els primers mesos del 1280, quan Ubaldo Adimari va trobar s. Filippo Benizi, que va aconseguir convertir-ho, va prendre l'hàbit dels Servi de Maria i amb la gràcia de Déu reconquerida, es va retirar en una duríssima penitenza i pregària sobre el Mont Senario (Florència), bressol des del 1240 de la Fundació de l'Orde, situat a aproximadament 18 km de Florència. Amb la sàvia guia espiritual del seu sant Prior, Ubaldo va esdevenir una ànima mite i humil, sí d'operar també prodigis, com el de transportar de l'aigua del pou al convent, amb els propis vestits, sent-se trencada la brocca en el tragitto. Va ser ordenat sacerdot i del 1282 al 1285, va seguir s. Filippo en les seves mansions en volta per les diverses Cases de l'Orde, que sorgien gens onsevulla; i el 22 d'abril de 1285 assisté en el convent de Todi al trapasso del seu General, donant-li confort amb la seva presència. Retornat en el convent del Mont Senario, va continuar la seva edificant vida de penitent i religiós, allietato de tants prodigis, fins que va morir el 9 d'abril de 1315 i sepolto en l'església del mateix convent, al costat dels Sants Set Fundadors. D'un reconeixement de les relíquies del 1717, les seves restes van resultar els d'una persona de gran alçària. El seu culte com beat, va ser confirmat per papa Pius VII el 3 d'abril de 1821.
Font: santiebeati.it