Qui va ser
Bergamo, † 14 de desembre de 370 S econdo bisbe de Bergamo, va ser un piadós pastor que va participar en el Concili de Sardica (342-343) i es va dedicar a la difusió de la fe cristiana a ciutat i província. Va morir el 14 de desembre de 370 i va ser sepolto en la catedral de San Alexandre. Les seves relíquies van ser transferides en la catedral de San Vincenzo el 1561 i són encara avui venerades pels bergamaschi.
S. Viatore és retingut unànimement el successor del primer bisbe de Bergamo s. Narno, així doncs és el segon de la sèrie episcopal bergamasca. El seu episcopat es va dur a terme aproximadament del 343 al 370; és gairebé segur que va participar en el Concili de Sardica (Sofia a Bulgària) del 342-343 i que en va subscriure els decrets, efectivament s. Atanasio en la seva “Apologia contra Arianus” ho cita entre els sottoscrittori del Concili. De la seva vida no se sap altre, però el culte que li ha estat tributat és antic i certissimo, com resulta de diversos Calendaris dels segles XI - XII - XIII; de les Litanie d'un codi del segle XII; de la làpida sepulcral descoberta el 1561. Els periodistes de Bergamo expliquen, que sin de l'antiguitat, el 13 de desembre vigília de la festa i del dia de la mort, els canonges de S. Vincenzo es portaven a la catedral de S. Alexandre on eren acollits amb el so de les campanes, encens i aigua beneïda. Diversos Martirologi històrics ho reporten sempre al 14 de desembre; s. Viatore va ser sepolto en la cripta de la catedral de S. Alexandre, al costat esquerre del sepulcre del sant màrtir; sobre la tomba va ser construït un altar. El 1° d'agost del 1561 les seves relíquies, juntament amb les dels altres sants aquí custodiades, van ser amb solemnitat transferides en la catedral de S. Vincenzo, perquè per orde del govern de Venècia, a què pertanyia Bergamo en aquella època, es va haver d'abatre l'antiga catedral de S. Alexandre. San Viatore és representat en diverses obres d'art; en el androne de l'antic palau dels bisbes, és affrescato nitidamente al costat de s. Narno en una obra del segle XIII. Després en una tela del 1742 del pintor bolonyès Francesco Monti, posada en el cor de la catedral de Bergamo i encara és representat en el grandiós fresc de la cúpula i en una tela posada en sagrestia, sempre revestit pels vestits episcopals.
Font: santiebeati.it