Què diu la Bíblia sobre homes hàbils?

1. 2 Cròniques 26:1-23

   Tot el poble de Judà va agafar Ozies, que tenia setze anys, i el van proclamar rei en lloc del seu pare Amasies. Va ser Ozies qui reconstruí Elat i va retornar-la a Judà, després que el rei Amasies hagués mort i s’hagués reunit amb els seus pares. Ozies tenia setze anys quan començà a regnar. Va ser rei a Jerusalem cinquanta-dos anys. La seva mare es deia Jecolià i era de Jerusalem. Ozies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Amasies, el seu pare. Va recórrer a Déu mentre va viure Zecariahu, que tenia el do d’interpretar les visions del Senyor; i mentre va recórrer al Senyor, Déu

2. 1 Pere 4:1-19

   Així, doncs, ja que Crist ha sofert en el cos, armeu-vos també vosaltres d’aquest convenciment: el qui ha sofert en el seu cos ha trencat amb el pecat i vol viure el temps que encara ha de passar en el cos, no d’acord amb les passions humanes, sinó fent la voluntat de Déu. Ja heu passat prou temps seguint el voler dels pagans i vivint enmig de llibertinatges, passions, embriagueses, orgies, borratxeres i idolatries abominables. Ara ells troben estrany que no correu al seu costat cap a disbauxes sense fre, i no paren d’injuriar-vos. Però ja donaran comptes al qui està a punt de venir per a judi

3. Jeremies 10:1-25

   Gent d’Israel, escolteu la paraula que el Senyor us adreça! Això diu el Senyor: «No imiteu el que fan els altres pobles. No us alarmeu pels senyals celestes, encara que els pagans se n’alarmin. Els costums dels pagans són absurds; tallen un arbre del bosc, el treballen i en fan una escultura, la decoren amb or i plata i l’asseguren amb claus, a cops de martell, perquè no faci moviment. Aquests ídols són com espantalls dels horts: no parlen i, com que no caminen, els han de portar a coll. No els temeu: no us faran ni bé ni mal.» Ningú no és com tu, Senyor: tu ets gran, el teu nom és gran i pode

4. Apocalipsi 1:1-20

   Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent, i Joan ha donat testimoni de tot el que ha vist, que és paraula de Déu i ha estat confirmat pel mateix Jesucrist. Feliç el qui llegeix les paraules d’aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè el temps s’acosta. Joan, a les set esglésies que hi ha a la província de l’Àsia. Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, de part dels set

5. 2 Tessalonicencs 1:1-12

   Pau, Siles i Timoteu, a l’església dels tessalonicencs, que viu en Déu, el nostre Pare, i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè la vostra fe va creixent i l’amor que us teniu augmenta en tots i en cadascú. Davant les altres esglésies de Déu, ens sentim orgullosos de vosaltres per la perseverança i la fe amb què suporteu totes les persecucions i tribulacions. Això és senyal del just judici de Déu, per tal que sigueu trobats dignes del

6. Romans 8:1-39

   Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, perquè la llei de l’Esperit, que dona la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. Els qui segueixen els desigs ter

7. Joan 3:36

   Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna, però els qui es neguen a creure en el Fill no veuran la vida: el judici de Déu pesa damunt d’ells.

8. Jeremies 9:1-26

   Ah, si trobés al desert un alberg de vianants! Deixaria el meu poble, me n’aniria ben lluny: tots són uns adúlters, una colla de traïdors. «La seva llengua, com un arc, tira mentides, amb falsedats es fan amos del país, passen de fer mal a fer més mal, i a mi no em coneixen. Ho dic jo, el Senyor. Guardeu-vos els uns dels altres, no us fieu dels vostres germans, que els germans van per fer travetes, i els companys són marxants de calúmnies. Tothom enganya el seu veí, no diuen la veritat; han avesat la llengua a dir mentides; de tant de fer mal, ni força tenen per a convertir-se. Pillatge i més

9. 1 Reis 8:1-66

   Llavors Salomó va convocar prop seu, a Jerusalem, els ancians d’Israel, tots els caps de les tribus i els principals dels llinatges d’Israel, per traslladar l’arca de l’aliança del Senyor des de la ciutat de David, que és Sió. Tots els homes d’Israel es reuniren vora el rei Salomó per a la festa del mes d’etanim, que és el mes setè. Quan tots els ancians d’Israel hagueren arribat, els sacerdots van prendre l’arca. Amb l’arca del Senyor pujaren la tenda del trobament i tots els objectes sagrats que contenia. Tot ho portaven els sacerdots i els levites. El rei Salomó, amb tota l’assemblea d’Isra

10. 1 Pere 3:1-22

    Igualment, vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per les seves mullers, quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits rebuscats; cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu. Així s’adornaven en altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, com Sara

11. 1 Pere 2:1-25

    Així, doncs, ja que heu renunciat a tota maldat, a tot engany i a tota mena d’hipocresies, enveges i maledicències, com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació. Vosaltres ja heu tastat que n’és, de bo, el Senyor. Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. Per això es diu en l’Escri

12. 1 Timoteu 2:1-15

    Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui ocupen un lloc elevat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l’home Jesucrist, que es donà a si mateix en rescat per tothom: aquest és el testimoni donat en els temps fixats per Déu. I dic la veritat, i no menteixo: j

13. 1 Timoteu 1:1-20

    Pau, apòstol de Jesucrist per decisió de Déu, el nostre salvador, i de Jesucrist, que és la nostra esperança, a Timoteu, veritable fill en la fe. Et desitjo la gràcia, la misericòrdia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, Senyor nostre. Quan vaig anar-me’n cap a Macedònia, et vaig demanar que et quedessis a Efes, perquè exhortessis alguns a no ensenyar doctrines incorrectes, i a no dedicar-se a faules i a genealogies inacabables que fomenten discussions en comptes de servir el pla salvador de Déu que es manifesta en la fe. Tota la teva exhortació ha de conduir a l’amor que neix d’un cor

14. Colossencs 1:1-29

    Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare. Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant, moguts com esteu per l’esperança d’allò que us és reservat en el cel. Aquesta esperança us l’ha feta conèixer la paraula de la veritat, l’evangeli, que ha arribat fins a vosaltres. I així com creix i dona fruit en tot

15. 1 Corintis 2:1-16

    Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d’eloqüència o de saviesa. Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu. De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que

16. Job 20:1-29

    Llavors Sofar de Naamà va prendre la paraula i digué a Job: Em poses neguitós i se m’acaba la paciència. La teva reprensió m’insulta, però la meva raó m’inspira la resposta. ¿No saps que des de sempre, d’ençà que hi ha homes a la terra, és breu l’alegria dels malvats, i el goig de l’impiu dura un instant? Ni que sigui alt fins al cel i el seu cap arribi als núvols, acabarà com els seus excrements. Els qui el coneixien diran: On ha anat, aquest? Vola com un somni, sense deixar rastre, s’esvaneix com una visió nocturna. Els qui el veien, ja no el veuen, s’ha esfumat del lloc on era. Els seus fil

17. Romans 5:12

    Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat.

18. Joan 3:1-36

    Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de

19. Jeremies 11:5

    així es complirà el jurament que vaig fer als vostres pares de donar-los una terra que regalima llet i mel.’ I així ha estat fins ara.” Jo vaig respondre: —Amén, Senyor.

20. Jeremies 10:13

    Quan fa sentir el seu tro, hi ha remor d’aigua en el cel, fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, amb els llamps desferma la pluja, fa sortir els vents dels seus amagatalls.

21. Isaïes 53:1-12

    Qui pot creure allò que hem sentit? A qui s’ha revelat la potència del braç del Senyor? El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot, com una soca que reviu en terra eixuta. No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia. Però ell era m

22. Càntic 8:1-14

    Tant de bo fossis germà meu, alletat als pits de la mare! Si et trobava pel carrer, et besaria, i ningú no m’ho podria retreure. Et portaria i et faria entrar a casa de la meva mare. Tu m’instruiries en l’amor i jo et faria beure vi amb aromes, most de les meves magranes. Té l’esquerra sota el meu cap i amb la dreta m’abraça. Filles de Jerusalem, us conjuro: no desvetlleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulgui. Sota el pomer t’he desvetllat, allí on la mare et va concebre, on la qui et va concebre t’infantà. Posa’m com un segell sobre el teu cor, com un segell sobre el teu braç,

23. 2 Cròniques 36:1-23

    La gent del poble va prendre Joahaz, fill de Josies, i el proclamà rei per a succeir el seu pare a Jerusalem. Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. El rei d’Egipte el destituí a Jerusalem i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d’or. Llavors el rei d’Egipte va fer rei de Judà i de Jerusalem el seu germà Eliaquim i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant al seu germà Joahaz, Necó va agafar-lo i se’l va endur a Egipte. Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jeru

24. 2 Cròniques 32:1-33

    Després d’aquests fets i d’aquestes mostres de fidelitat d’Ezequies al Senyor, Sennaquerib, rei d’Assíria, va envair Judà i assetjà les ciutats fortificades amb la intenció d’apoderar-se’n. Quan Ezequies veié que Sennaquerib havia vingut amb el propòsit d’atacar Jerusalem, va reunir en consell els prohoms i els oficials de l’exèrcit per parlar de la conveniència d’obturar les fonts d’aigua que hi havia fora de la ciutat. Ells van estar-hi a favor. Llavors es reuní molta gent i van obturar totes les fonts i el rierol que corria pel mig de la vall, perquè es deien: «Només faltaria que quan arrib

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics