Què diu la Bíblia sobre humanisme laic?

1. Romans 1:21-28

   ja que, tot i conèixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s’ha omplert de foscor. Presumint de savis, s’han tornat necis, i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils. Per això Déu ha permès que seguissin les seves pròpies passions i els ha deixat a mercè de les impureses amb què profanen el seu propi cos. Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui b

2. Colossencs 2:8

   Mireu que ningú no us enlluerni amb especulacions sàvies: són purs miratges basats en tradicions humanes, en els poders que dominen aquest món, i no en Crist.

3. Colossencs 1:16-17

   ja que Déu ha creat per ell totes les coses, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobiranies, potències i autoritats. Tot ha estat creat per ell i destinat a ell. Ell existeix abans de tot, i tot es manté unit gràcies a ell.

4. Romans 12:1-2

   Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.

5. Gàlates 1:10-13

   Què us sembla: ¿em vull guanyar el favor dels homes, o el favor de Déu? ¿Direu que busco de plaure als homes? Si encara busqués de plaure als homes, ja no seria servent de Crist. Germans, vull que ho sapigueu: l’evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes; jo no el vaig rebre ni aprendre de cap home, sinó per una revelació de Jesucrist. Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava quan era en el judaisme: perseguia amb fúria l’Església de Déu i la volia destruir;

6. 1 Corintis 3:11

   De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist.

7. Efesis 2:8-10

   És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n. Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les.

8. Romans 3:23

   ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu.

9. 2 Pere 3:3-14

   Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d’enganys que viuran seguint les pròpies passions, i aniran dient: «Què se n’ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» Afirmant això, ignoren que des d’antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l’aigua i sostinguda per l’aigua gràcies a la paraula de Déu, i que per això el món d’aleshores va desaparèixer negat en l’aigua del diluvi. Doncs bé, la mateixa Paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al dia d

10. Hebreus 4:12

    La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.

11. Apocalipsi 20:1-15

    Després vaig veure baixar del cel un àngel, que duia a la mà la clau de l’abisme i una gran cadena. L’àngel va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i l’encadenà per mil anys; el va llançar a l’abisme, on el tancà amb clau i segellà la porta perquè no enganyi més els pobles fins que es compleixin els mil anys. Acabat, caldrà que sigui deslligat per poc temps. Aleshores vaig veure uns trons, on es van asseure tots aquells qui han rebut el poder de judicar. Vaig veure les ànimes dels qui havien estat decapitats per haver donat testimoni de Jesús i per haver anunciat la para

12. Job 8:8-19

    Pregunta-ho als antics, fes cas del saber dels seus pares, que nosaltres, nats d’ahir, no tenim experiència; el nostre temps a la terra és tot just com una ombra. Les seves paraules t’instruiran, t’oferiran aquestes reflexions: «¿Pot brostar un papir sense aiguamolls? ¿Va creixent un jonc fora de l’aigua? Tot just ha florit, ja es marceix, s’asseca abans que el cullin, primer que les altres plantes.» També aquest és el camí dels qui s’obliden de Déu; així s’acaba l’esperança de l’impiu. La seva confiança s’esfondra, s’aguanta en una teranyina: s’hi arrepenja, però li falla; s’hi aferra, però n

13. 2 Timoteu 4:1-22

    Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, et conjuro, per la seva manifestació i pel seu Regne: proclama la Paraula, insisteix quan és oportú i quan és inoportú, reprèn, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar. Perquè vindrà un temps que alguns no suportaran la sana doctrina. Seguint els propis desigs i buscant qui els afalagui les orelles, s’envoltaran d’un munt de mestres, es negaran a escoltar més la veritat i es desviaran cap a les faules. Tu, però, sigues sobri en tot, suporta els sofriments, fes obra d’evangelitzador, compleix bé el

14. 1 Corintis 3:19

    Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d’aquest món és una insensatesa, tal com diu l’Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia.

15. Joan 1:1-3

    Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella.

16. Amós 8:11

    »Venen dies que enviaré fam al país: no fam de pa ni set d’aigua, sinó fam d’escoltar la meva paraula. Ho dic jo, el Senyor Déu.

17. Daniel 1:17

    Déu va concedir als quatre joves saber i coneixements i els instruí en tota mena d’escriptura i saviesa. Daniel, a més, interpretava totes les visions i els somnis.

18. Apocalipsi 13:1-18

    Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap. La bèstia que vaig veure semblava una pantera; tenia potes d’os i boca de lleó. El drac li va donar la seva força, el seu tron i un gran poder. Un dels seus caps estava com ferit de mort, però la ferida mortal va ser curada. Llavors la terra entera, meravellada, va seguir la bèstia. Tothom adorava el drac pel poder que havia donat a la bèstia, i adorava també la bèstia, exclamant: —Qui es pot comparar a la bèstia? Qui pot combatre contra ella? I van donar a l

19. Apocalipsi 10:1-11

    Després vaig veure un altre àngel poderós que baixava del cel vestit amb un núvol i coronat amb l’arc iris; la seva cara era com el sol, i les seves cames, com columnes de foc. Duia a la mà un petit rotlle obert. Va posar el peu dret damunt el mar i el peu esquerre a la terra, i va cridar amb veu forta, com un lleó que rugeix. Així que hagué cridat, els set trons van fer ressonar les seves veus. Quan els set trons hagueren parlat, jo anava a escriure, però vaig sentir una veu del cel que em deia: —Guarda sota segell el que han dit els set trons: no ho escriguis! Després l’àngel que jo havia vi

20. Hebreus 5:1-14

    Tot gran sacerdot, pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats. I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa. Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron. Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l’ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu F

21. Hebreus 3:1-19

    Vosaltres, doncs, germans, poble sant que compartiu una vocació celestial, fixeu la vostra mirada en Jesús, enviat de Déu i gran sacerdot de la fe que professem. Ell té tota la confiança d’aquell qui el va designar, tal com Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu . Però Jesús és molt més digne de glòria que Moisès, ja que el qui construeix una casa és sempre més honorat que la casa mateixa. Efectivament, tota casa té el seu constructor, però el constructor de tot és Déu. I Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu tan sols com a servent, amb la missió de donar testimoni

22. 1 Timoteu 4:1-16

    L’Esperit diu clarament que, en els darrers temps, alguns s’apartaran de la fe i faran cas d’esperits seductors i doctrines diabòliques. Aquests actuaran amb la hipocresia dels mentiders, amb la pròpia consciència marcada amb ferro roent: prohibiran de contraure matrimoni i de menjar certs aliments, que Déu ha creat perquè els fidels, els qui han conegut la veritat, els prenguin tot donant gràcies. Tot el que Déu ha creat és bo, i no s’ha de rebutjar res si es menja donant gràcies: ho santifiquen la paraula de Déu i la pregària. Si proposes aquestes coses als germans, seràs un bon servidor de

23. Colossencs 2:18-23

    I que tampoc no us privi de la victòria final ningú dels qui es complauen a sotmetre’s als àngels i a donar-los culte; aquests s’abandonen a les visions que han tingut i s’enorgulleixen sense cap motiu, enduts per les seves idees purament terrenals. A més, no s’adhereixen al qui és el cap, aquell gràcies al qual tot el cos se sosté i es manté unit per mitjà de les juntures i els lligaments, i va creixent per obra de Déu. Vosaltres, morint amb Crist, heu estat alliberats dels poders que dominen aquest món. Per què, doncs, us deixeu imposar preceptes, com si encara visquéssiu subjectes al món? U

24. 2 Corintis 2:11-17

    No volem pas que Satanàs en tregui partit, que ja coneixem massa les seves intencions. Quan vaig arribar a Tròada per anunciar-hi l’evangeli del Crist, vaig veure que el Senyor me n’havia obert la porta, però el meu esperit no reposava, perquè no vaig trobar-hi Titus, el meu germà. Llavors em vaig acomiadar d’ells i me’n vaig anar a Macedònia. Donem gràcies a Déu, que, en el Crist, sempre ens porta en el seu seguici triomfal i, per mitjà nostre, escampa a tot arreu la bona olor del seu coneixement. Perquè nosaltres som el perfum que Crist ofereix a Déu i que s’escampa entre els qui se salven i

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics