1 Reis 13:28
se’n va anar i trobà el cadàver al camí, amb l’ase i el lleó drets al seu costat. El lleó no havia devorat el cadàver ni havia atacat l’ase.
— 1 Reis 13:28, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
L’ase que no fuig i el lleó que ni devora el cadàver del profeta ni ataca l’ase deixen ben clar, amb el seu comportament insòlit, que el lleó és un instrument de Déu, que vetlla pel compliment de la seva paraula.
Referències creuades
- 1 Reis 17:4 Beu aigua del torrent. Jo he ordenat als corbs que t’alimentin.
- Daniel 3:27-28 (94) Els sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei es van acostar per veure aquells homes: el foc no els havia tocat el cos ni els havia rostit els cabells; tenien intactes les túniques i ni tan sols feien pudor de socarrim. (95) Nabucodonosor va exclamar: —Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó,
- 1 Reis 17:6 Els corbs li portaven pa i carn cada matí i cada vespre, i bevia aigua del torrent.
- Hebreus 11:33-34 Aquests, per la fe, sotmeteren reialmes, administraren justícia, veieren promeses que es complien, clogueren boques de lleons, apagaren focs poderosos, s’escaparen de l’espasa, es posaren bons després de malalties, foren valents en el combat, repel·liren exèrcits d’estrangers.
- Daniel 6:22-24 Llavors Daniel va parlar al rei. Li va dir: —Que el rei visqui per sempre! El meu Déu ha enviat el seu àngel a cloure la gola dels lleons i no m’han fet cap mal. Ell sap que soc innocent i que no he comès res de mal contra tu, oh rei. El rei se’n va alegrar molt i ordenà que traguessin Daniel de la fossa. El van treure
- Daniel 3:22 Com que l’ordre del rei era tan estricta i la fornal havia estat encesa tan forta, la flamarada va matar els homes que havien dut Xadrac, Meixac i Abed-Negó.
- Fets 16:26 Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom.
- Jeremies 5:22-23 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà. En canvi, aquest poble és rebel i indòcil: s’allunya, se’n va.
- Salms 148:7-8 Lloeu el Senyor des de la terra, monstres marins i tots els oceans, llamps i pedra, neu i boira, huracans, que compliu la seva paraula,
- Job 38:11 dient-li: «Fins aquí, ni un pas més! Aquí se’t desfarà l’orgull de les onades!»
- Levític 10:5 Ells van anar-hi i se’ls endugueren fora del campament vestits amb les seves túniques, tal com Moisès havia ordenat.
- Levític 10:2 Llavors va sortir de la presència del Senyor un foc que els va consumir, i moriren al davant mateix del Senyor.