2 Cròniques 20:1

Referències creuades

• Isaïes 16:6 Tots coneixem l’orgull de Moab, la seva arrogància sense mida: és superb, altiu, insolent, encara que es presenti tan submís.
• 2 Cròniques 19:11 El gran sacerdot Amariahu us presidirà en tots els casos relatius al Senyor, i Zebadiahu, fill d’Ixmael, cap del poble de Judà, en tots els casos de jurisdicció reial. Teniu els levites com a agutzils. Sigueu ferms i treballeu, i que el Senyor sigui amb els qui obren bé.
• Isaïes 8:9-10 Pobles, ja podeu destruir, que sereu desfets. Escolteu, països llunyans: ni que us equipeu per al combat, sereu desfets. Ja us podeu equipar, que sereu desfets. Ja podeu deliberar, que fracassareu. Ja podeu discutir, que tot serà en va, perquè Déu és amb nosaltres.
• Salms 83:5-8 «Suprimim-lo d’entre les nacions, que el nom d’Israel caigui en l’oblit.» Conspiren tots alhora, lliguen pactes en contra teu els nòmades d’Edom i d’Ismael, Moab i els fills d’Agar, Guebal, Ammon i Amalec, els filisteus i els habitants de Tir;
• 2 Cròniques 32:1 Després d’aquests fets i d’aquestes mostres de fidelitat d’Ezequies al Senyor, Sennaquerib, rei d’Assíria, va envair Judà i assetjà les ciutats fortificades amb la intenció d’apoderar-se’n.
• Apocalipsi 3:19 »Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues, doncs, zelós i converteix-te.
• Isaïes 7:1 En temps d’Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i net d’Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d’Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir.
• 2 Cròniques 19:5 Va establir jutges en cada ciutat fortificada del país de Judà,
• Jeremies 10:24 Corregeix-me, Senyor, però amb mesura; no amb enuig, que no en quedaria res.
• 2 Cròniques 19:2 Però el vident Jehú, fill d’Hananí, l’anà a trobar i li digué: —¿Has d’ajudar un malvat i estimar els enemics del Senyor? Per això el Senyor s’ha indignat contra tu.
• 1 Cròniques 4:41 En temps d’Ezequies, rei de Judà, aquests que han estat esmentats en el registre van entrar a la regió i van destruir els seus campaments i també els meünites que hi havia, i els van exterminar, fins al punt que, dels antics habitants, no en queda rastre en el present. S’hi van quedar a viure, doncs, en lloc d’ells, perquè hi havia pasturatges.