2 Reis 18:26
Llavors Eliaquim, fill d’Hilquiahu, amb Xebnà i Joah, van dir a l’ajudant de camp assiri: —Parla’ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l’entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot.
— 2 Reis 18:26, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
La llengua del poble era l’hebreu. Solament els qui havien passat per l’escola reial de funcionaris sabien l’arameu, que a l’Orient antic va ser durant molts segles la llengua internacional de la diplomàcia i el comerç. En canvi, després de l’exili de Babilònia (vegeu Vocabulari: deportació ), el poble parla cada vegada més l’arameu (Ne 8,8). Amb aparent cortesia, Eliaquim diu a l’ajudant de camp assiri que ja pot parlar en la seva pròpia llengua; de fet, no vol que el poble senti un missatge desmoralitzador. Alguns manuscrits grecs afegeixen: On són els déus de Samaria? (Ne 8,8)
Referències creuades
- Esdres 4:7 Més tard, en temps d’Artaxerxes, rei de Pèrsia, Bixlam, Mitredat, Tabel i la resta dels seus col·legues també escriviren al rei. La carta va ser escrita en arameu, si bé ha estat traduïda.
- Daniel 2:4 Els entesos del país van respondre al rei, en arameu: —Que el rei visqui per sempre! Conta’ns el somni a nosaltres, servents teus, i te’n donarem la interpretació.
- Isaïes 36:11-12 Llavors Eliaquim, amb Xebnà i Joah, van dir a l’ajudant de camp assiri: —Parla’ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l’entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot. L’ajudant de camp li va respondre: —¿Et penses que el meu senyor m’ha enviat a dir-vos això només a tu i
- 2 Reis 18:18 i van cridar el rei. Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, sortí a trobar-los amb el canceller Xebnà i amb Joah, fill d’Assaf, que era el cronista.