2 Samuel 22:9

Referències creuades

• Hebreus 12:29 Perquè el nostre Déu és un foc que devora.
• Salms 18:15 dispersà els enemics disparant les seves fletxes, se’n desfeu llançant arreu els seus llamps.
• Èxode 19:18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia.
• Salms 18:8 Llavors la terra s’estremí i tremolà, cruixiren els fonaments de les muntanyes, trontollaren quan ell es va indignar.
• 2 Samuel 22:16 Llavors va aparèixer el fons del mar, els fonaments de la terra quedaren descoberts, quan ressonà el reny del Senyor, el bufec terrible del seu respir.
• Job 41:20-21 No el fan fugir els trets de l’arc, per a ell són com pallús les pedres de la fona. La maça li sembla un bri i se’n riu quan brunz la javelina.
• Èxode 24:17 La glòria del Senyor apareixia als ulls dels israelites com un foc abrandat al cim de la muntanya.
• Habacuc 3:5 La pesta camina al seu davant i la febre li segueix les petjades.
• Jeremies 15:14 i et sotmetré als teus enemics en un país que no coneixes, perquè s’ha encès el foc del meu enuig i cremarà contra vosaltres.»
• Èxode 15:7-8 La teva grandesa ha derrocat els adversaris. La teva ira s’arbora i els consumeix com la palla. Al bufec del teu alè s’han apilat les aigües, s’han alçat les onades com un dic, s’ha endurit l’aigua al mig del mar.
• Deuteronomi 32:22 El foc del meu rigor ja crema i abrusarà fins al país dels morts, devorant la terra i les seves collites, inflamant els fonaments de les muntanyes.
• Isaïes 30:27 El Senyor en persona ve de lluny: és ardent el seu respir, treu el fum a glopades, els seus llavis esclaten de fúria, la seva llengua és un foc devorador,