2 Samuel 22:16
Llavors va aparèixer el fons del mar, els fonaments de la terra quedaren descoberts, quan ressonà el reny del Senyor, el bufec terrible del seu respir.
— 2 Samuel 22:16, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Nahum 1:4 Amenaça la mar i l’asseca, eixuga les aigües abismals. Llavors es marceixen Basan i el Carmel, les flors del Líban es mustiguen.
- Èxode 15:8-10 Al bufec del teu alè s’han apilat les aigües, s’han alçat les onades com un dic, s’ha endurit l’aigua al mig del mar. L’enemic es deia: «Els perseguiré, els agafaré, m’atiparé de repartir botí, em trauré l’espasa, i tots seran meus!» Però bufa el teu alè, i el mar els cobreix; s’enfonsen com plom dins les aigües podero
- Habacuc 3:8-10 ¿És contra les aigües, Senyor, contra les aigües abismals, que tu t’indignes? ¿És contra el mar que s’encén el teu enuig, quan avances amb els teus cavalls, amb els teus carros victoriosos? Treus el teu arc de la funda, amb la paraula conjures els dards. Pausa La terra escup les aigües abismals. En veure’t, les muntany
- Salms 114:3-7 El mar, en veure’ls, va fugir i el Jordà se’n tornà riu amunt; les muntanyes saltaren com anyells, i els turons, com petits de la ramada. Què tenies, mar, que vas fugir, i tu, Jordà, per a tornar riu amunt? Per què saltàveu, muntanyes, com anyells, i els turons, com petits de la ramada? Estremeix-te, terra, davant el S
- Salms 18:15-17 dispersà els enemics disparant les seves fletxes, se’n desfeu llançant arreu els seus llamps. Llavors va aparèixer el fons del mar, els fonaments de la terra quedaren descoberts, quan ressonà el reny del Senyor, el bufec terrible del seu respir. Des de dalt allargà la mà i m’agafà, i em tragué fora de les aigües abisma
- Mateu 8:26-27 Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: —Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?
- 2 Samuel 22:9 El seu respir treia glops de fum, li sortia de la boca un foc devorador, tot ell llançava brases ardents.
- Job 38:11 dient-li: «Fins aquí, ni un pas més! Aquí se’t desfarà l’orgull de les onades!»
- Èxode 14:21-27 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, i els israelites van passar a peu eixut pel mig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra. Els egipcis els van perseguir i
- Salms 106:9 Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut, i van passar per l’oceà com pel desert;
- Salms 74:1 Cant. Del recull d’Assaf. Per què t’obstines, Déu nostre, a rebutjar-nos i t’indignes amb el ramat que pastures?