2 Samuel 6:9
Aquell dia s’apoderà de David un gran respecte pel Senyor, i va pensar: «Com pot entrar al meu palau l’arca del Senyor?»
— 2 Samuel 6:9, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Salms 119:120 Tot el meu cos s’esborrona de por, perquè temo els teus judicis.
- 1 Cròniques 13:11-12 David va sentir profundament que el Senyor hagués fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d’Uzà») , i així es diu encara avui. Aquell dia s’apoderà de David un gran respecte per Déu, i va pensar: «Com puc dur al meu palau l’arca de Déu?»
- Nombres 17:12-13 Aaron va prendre l’encenser, tal com Moisès havia ordenat, i corregué cap a la comunitat. El flagell ja començava a estendre’s entre el poble. Aaron va posar encens a l’encenser i va fer el ritu d’expiació pel poble. Es va posar entre els qui ja havien mort i els qui encara quedaven amb vida, i va cessar la mortaldat.
- 1 Samuel 5:10-11 Llavors van enviar l’arca de Déu a Ecron. Però així que l’arca de Déu va arribar-hi, els ecronites exclamaren: —Ens han portat l’arca del Déu d’Israel per fer-nos morir a tots! Llavors els d’Ecron van convocar els cinc primers magistrats dels filisteus i els digueren: —Emporteu-vos l’arca del Déu d’Israel! Que se’n tor
- 1 Reis 8:27 »Però, ¿és que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït.
- 1 Samuel 6:20 Deien els de Bet-Xèmeix: —Qui podrà resistir davant el Senyor, aquest Déu sant? On podríem enviar l’arca, perquè se’n vagi d’enmig nostre?
- Isaïes 6:5 Jo vaig dir: —Ai de mi! Estic perdut! Jo, que soc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l’univers!
- Lluc 5:8-9 Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: —Aparta’t de mi, Senyor, que soc un pecador! Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor,
- Job 25:5-6 Si fins i tot la lluna no és prou clara i als ulls de Déu s’entelen els estels, què direm de l’home, pobre cuc, d’un mortal, larva fugaç!