ELLA
1 Jo soc un narcís de la plana de Saron, un lliri de les valls.
ELL
2 Com un lliri entre els cards és la meva estimada entre les donzelles.
ELLA
3 Com un pomer entre els arbres del bosc és el meu estimat entre els donzells. Glateixo per seure a la seva ombra, el seu fruit m’és dolç al paladar.
4 M’ha fet entrar al celler i enarbora sobre mi la senyera de l’amor.
5 Retorneu-me amb panses, sosteniu-me amb pomes: estic malalta d’amor.
6 Té l’esquerra sota el meu cap i amb la dreta m’abraça.
7 Filles de Jerusalem, us conjuro per les gaseles i les cérvoles del camp: no desvetlleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulgui.
8 Una veu! El meu estimat! Mireu, ve trescant per les muntanyes, saltant per les collades.
9 El meu estimat és semblant a una gasela o a un cervatell. Mireu-lo! És darrere la nostra tanca, aguaitant per la finestra, espiant per les gelosies.
ELL
10 El meu estimat parla i em diu: Aixeca’t, amiga meva, bonica meva, i vine!
11 Mira, l’hivern ja ha passat, la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat.
12 Les flors despunten a la terra, ja arriba el temps d’esbrotar, se sent la tórtora pels nostres camps.
13 Despunta el fruit verd de la figuera, les vinyes florides escampen perfum. Aixeca’t, amiga meva, bonica meva, i vine!
14 Coloma meva, en les escletxes de la roca, en els amagatalls dels espadats, fes-me veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu, perquè la teva veu és suau, i la teva cara, bonica.
15 Caceu-nos els xacals, els xacals menudets, que destrossen les vinyes, les nostres vinyes en flor.
ELLA
16 El meu estimat és tot meu, i jo soc tota seva, ell que pastura el ramat entre els lliris.
17 Abans que bufi la marinada i s’allarguin les ombres, retorna, estimat meu, semblant a la gasela, al cervatell, per les muntanyes de Bèter.