Càntic 2:14
Coloma meva, en les escletxes de la roca, en els amagatalls dels espadats, fes-me veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu, perquè la teva veu és suau, i la teva cara, bonica.
— Càntic 2:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Imatge d’intimitat amorosa, coneguda per les cultures antigues de l’Orient Pròxim.
Referències creuades
- Càntic 1:5 Soc bruna però bonica, filles de Jerusalem, com les tendes de Quedar, com els pavellons de Salomó.
- Càntic 5:2 Jo dormia, però el meu cor vetllava. Una veu! El meu estimat que truca: «Obre’m, germana meva, estimada meva, coloma meva, el meu tot; el meu cap és ple de rosada, els meus rulls, de la serena de la nit.»
- Esdres 9:5-6 »A l’hora de l’ofrena del capvespre vaig sortir del meu estat d’abatiment. Encara amb el vestit i el mantell esquinçats, vaig caure de genolls i, amb les mans alçades cap al Senyor, el meu Déu, vaig dir: »—Déu meu, estic tan avergonyit i humiliat que no goso aixecar la mirada cap a tu. Les nostres culpes s’han multipli
- Càntic 8:13 Oh, estimada, que sojornes als jardins: els meus companys es deleixen per escoltar la teva veu. Fes-me-la sentir!
- Èxode 3:6 I va afegir: —Jo soc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu.
- Èxode 33:22-23 i, quan passarà la meva glòria, t’amagaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la mà fins que jo hagi passat. Després retiraré la meva mà i em podràs veure d’esquena; però el meu rostre, ningú no el pot veure.
- Lluc 8:47-48 La dona, veient-se descoberta, s’acostà tremolosa a Jesús, es prosternà als seus peus i va explicar davant de tota la gent per què l’havia tocat i com havia quedat guarida a l’instant. Jesús li digué: —Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.
- Jeremies 49:16 T’has enganyat creient que et feies témer, t’has tornat altiu, perquè vius a les escletxes de la roca, aferrat al cim dels turons; però, ni que hi posis el niu com l’àguila, d’allà i tot et faré caure. Ho dic jo, el Senyor.»
- Isaïes 51:3 El Senyor té pietat de Sió, té pietat de totes les seves ruïnes: convertirà aquest desert en paradís, aquesta estepa en el seu jardí. L’ompliran crits de joia i d’alegria, accions de gràcies, músiques i cants.
- Èxode 4:11-13 El Senyor li respongué: —Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dona la vista o fa que sigui cec? ¿No soc jo, el Senyor? Ara, doncs, ves, que jo seré amb tu quan parlis i t’ensenyaré què has de dir. Moisès va insistir: —T’ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre.
- Apocalipsi 5:8 Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l’Anyell; cada un tenia una cítara i una copa d’or, plena de perfums d’encens, que són les pregàries del poble sant.
- Abdies 1:3 La teva altivesa t’ha enganyat, perquè vius a les escletxes de la roca, al cim dels turons, i afirmes: “Qui me’n podrà treure?”