Esdres 2:65
sense comptar 7.337 esclaus i esclaves, i 200 cantors i cantores.
— Esdres 2:65, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Els cantors i cantores són músics profans, diferents dels cantors al servei del temple (vv. 41.70). (vv. 41.70)
Referències creuades
- 2 Samuel 19:35 Barzil·lai va respondre al rei: —Quants anys de vida em queden, perquè pugi ara amb el rei a Jerusalem?
- Mateu 9:23 Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent,
- Isaïes 14:1-2 El Senyor es compadirà dels descendents de Jacob. Els d’Israel seran encara els seus predilectes, i els farà tornar a la seva terra. Els estrangers s’ajuntaran a ells, s’uniran al poble de Jacob. Altres pobles prendran els d’Israel i els conduiran al seu país. Però allí, a la terra del Senyor, els israelites posseiran
- Èxode 15:20-21 Aleshores la profetessa Maria, germana d’Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins. Maria entonava la tornada: Canteu al Senyor per la seva gran victòria; ha tirat al mar cavalls i cavallers.
- 2 Cròniques 35:25 Jeremies va compondre una complanta sobre Josies, i tots els cantors i cantores continuen recordant Josies en les seves complantes; s’han fet tradicionals a Israel i apareixen escrites en el recull de complantes.
- Salms 68:25 Ja es veuen les processons, Déu meu; són processons del meu Déu, el meu rei, dins el santuari.
- Cohèlet 2:8 Vaig amuntegar plata i or, i tresors d’altres reis i governants. Em vaig procurar cantors i cantores, i allò que fa la delícia dels homes: un estol de concubines.
- Nehemies 7:67 sense comptar 7.337 esclaus i esclaves, i 245 cantors i cantores.
- Salms 148:12-13 nois i noies, vells i joves. Que lloïn el nom del Senyor, l’únic nom que excel·leix sobre tot altre. La seva majestat domina cel i terra,
- Jeremies 9:17-18 Que s’apressin a entonar un plany per tots nosaltres. Que els nostres ulls es desfacin en llàgrimes i les nostres parpelles es fonguin en plors. Se sent un plany a Sió: «Com hem quedat desolats! Quina vergonya, la nostra! Ens han derruït les cases i hem hagut d’abandonar el país.»