Ezequiel 26:20
et precipitaré cap als qui han baixat a la fossa, cap als qui vivien en temps passats. Et faré habitar al fons de la terra, com les ruïnes perpètues, en companyia dels morts, perquè no tornis a ser habitada ni restablerta a la terra dels vivents.
— Ezequiel 26:20, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ez 32,18-32. Traduïm seguint l’antiga versió grega. El text hebreu es refereix a la restauració de Jerusalem: i així posaré el meu joiell. (Ez 32,18-32)
Referències creuades
- Lluc 10:15 I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!
- Salms 27:13 N’estic cert, fruiré en el país de la vida de la bondat que em té el Senyor.
- Zacaries 2:8 El primer àngel li digué: —Corre, digues a aquell home: »“Jerusalem serà una ciutat sense muralles: tanta serà la gentada i els ramats que hi viuran!
- Ezequiel 28:25-26 »Això us fa saber el Senyor Déu: Quan reuniré el poble d’Israel d’entre els pobles on ara viu dispersat, manifestaré la meva santedat en presència de les nacions. Els d’Israel habitaran a la seva pròpia terra, la terra que vaig donar al meu servidor Jacob. Hi habitaran segurs, edificaran cases i plantaran vinyes. Hi vi
- Ezequiel 32:18-32 —Fill d’home, lamenta’t ara per la sort de la gent d’Egipte i, en la teva complanta, fes-los baixar al país de sota terra amb les altres ciutats de les nacions poderoses: que acompanyin els qui davallen a la fossa. »¿Ets potser més agraciat que els altres? Baixa i jeu amb els incircumcisos! Tots cauen entre les víctime
- Job 30:3-6 Consumits per la fam i la misèria, rosegaven el botjar de la garriga, una terra arruïnada de fa temps. Collien el fonoll d’enmig dels esbarzers i es nodrien de les arrels de ginestera. Eren gent mal vista per tothom, els escridassaven com als lladres. Cercaven recer en barrancs tenebrosos, en cavernes i esquerdes de la
- Ezequiel 39:7 Faré conèixer el meu sant nom enmig d’Israel, el meu poble, i no deixaré que el profanin mai més. Llavors els altres pobles sabran que jo, el Senyor, el Sant, soc a Israel.
- Jonàs 2:6 »M’arribava l’aigua al coll, m’engolia el gran oceà, les algues se m’enredaven al cap.
- Ezequiel 34:1-31 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: —Fill d’home, profetitza contra els pastors, profetitza i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat? Vosaltres, en canvi, us alimenteu de la seva llet, us vestiu a
- Salms 88:3-6 Que arribi fins a tu la meva súplica, escolta el meu plany. Sobreïx de mals la meva ànima, la meva vida és a les portes de la mort; em compten amb els qui baixen a la fossa, soc un home que ha perdut les forces. Tinc un lloc entre els morts, soc com els qui jeuen al sepulcre, deixats de la teva mà, que tu ja no recorde
- Isaïes 4:5 Damunt de tota la muntanya de Sió, damunt els qui allí s’hauran aplegat, el Senyor farà aparèixer un núvol de fum durant el dia, i una resplendor de flames durant la nit. La glòria del Senyor serà un dosser.
- Amós 9:2 Ni que s’entaforessin al país dels morts, d’allí els arrencaria la meva mà, i si escalaven fins al cel, també d’allà els faria caure.