Gènesi 2:8
Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l’Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat.
— Gènesi 2:8, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Aquesta tradició sembla que situa el jardí de l’Edèn (nom que significa ‘delícies’) a * Mesopotàmia . Però, més que un lloc geogràfic, representa una situació de què l’home no pot gaudir si Déu no li’n fa do. L’Edèn és el jardí on l’home pot conversar amb Déu. Una tradició sobre l’Edèn o jardí de Déu serà tinguda en compte per Ezequiel (Ez 28,13; Gn 31,9) i per la segona part d’Isaïes (Is 51,3); aquest darrer, per fer renéixer l’esperança dels deportats a * Babilònia . (Ez 28,13; Gn 31,9; Is 51,3)
Referències creuades
- Ezequiel 28:13 habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu, i pedres precioses de tota mena ornaven el teu mantell: robí, topazi i diamant, crisòlit, ònix i jaspi, safir, turquesa i beril; els teus joiells i penjolls eren cisellats en or, preparats per a tu des del dia que fores creat.
- Gènesi 3:24 Un cop l’hagué expulsat, va posar a l’orient de l’Edèn els querubins amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida.
- Gènesi 13:10 Lot va donar una mirada al voltant seu i veié que tota la plana del Jordà fins a Sóar estava ben regada. Això era abans que el Senyor arrasés les ciutats de Sodoma i Gomorra. La plana semblava un paradís del Senyor; era comparable a les terres d’Egipte.
- 2 Reis 19:12 Quan els meus antecessors van destruir Gozan, Haran, Rèssef i la gent d’Edèn que vivien a Telassar, per ventura els déus d’aquestes nacions les pogueren salvar?
- Gènesi 4:16 Caín es retirà de la presència del Senyor i se n’anà a viure al país de Nod, a l’orient de l’Edèn.
- Ezequiel 31:8-9 En el jardí de Déu, cap cedre no el sobrepujava, cap savina no es podia comparar al seu brancatge, cap plàtan no era semblant a una sola de les seves branques: cap arbre del jardí de Déu no l’igualava en bellesa. Jo l’havia embellit amb un ramatge abundant, n’estaven engelosits tots els arbres de l’Edèn, els arbres del
- Joel 2:3 Tot just arriba, devora com el foc, i quan ha passat, encara crema com la flama. La terra, que era abans un paradís, s’ha convertit en un erm desolat. Res no s’escapa de les seves mans.
- Isaïes 51:3 El Senyor té pietat de Sió, té pietat de totes les seves ruïnes: convertirà aquest desert en paradís, aquesta estepa en el seu jardí. L’ompliran crits de joia i d’alegria, accions de gràcies, músiques i cants.
- Ezequiel 31:16 La seva caiguda estrepitosa ha fet tremolar les nacions, quan l’he precipitat al país dels morts per reunir-lo amb els qui baixen a la fossa. En el país de sota terra s’han consolat tots els arbres de l’Edèn, els més selectes, esplèndids i ben regats del Líban.
- Ezequiel 27:23 Haran, Cannè i Edèn, com també els mercaders de Saba, Assur i Quilmad, negociaven amb tu
- Ezequiel 31:18 »A quin dels arbres de l’Edèn t’assembles, tu que ets gran i gloriós? I tanmateix t’han precipitat amb ells al país de sota terra, on jauràs amb els incircumcisos i les víctimes de l’espasa! Aquesta serà la sort del faraó i de tota la seva gent. Ho dic jo, el Senyor Déu.”