Gènesi 35:16

Referències creuades

• Miquees 5:2 Així, doncs, el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d’infantar. Aleshores la resta dels seus germans es reunirà amb els fills d’Israel.
• Gènesi 48:7 »Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d’arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d’Efrata, que és Betlem.
• Gènesi 3:16 Després digué a la dona: —Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.
• 1 Cròniques 2:19 Després de la mort d’Azubà, Caleb es va casar amb Efrata i d’ella va tenir Hur.
• Gènesi 35:19 Raquel va morir, i la van enterrar vora el camí d’Efrata, que és Betlem.
• Mateu 2:18 A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són.
• Salms 132:6 Hem sabut que l’arca era a Efrata; l’hem trobada a la plana de Jàar.
• 1 Timoteu 2:15 Tanmateix, la dona serà salvada gràcies a la maternitat, a condició que perseveri amb tota discreció en la fe, la santedat i l’amor.
• Mateu 2:1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem,
• 2 Reis 5:19 Eliseu li va respondre: —Ves-te’n en pau. I se’n va anar. Quan ja era a una certa distància,
• Mateu 2:16 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis.
• Rut 1:2 L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà.