Mateu 2:18
A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són.
— Mateu 2:18, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El plany de Raquel, vinculat originàriament amb Ramà de Benjamí i els israelites deportats pels assiris (Jr 31,15), és referit aquí als infants morts per Herodes a Betlem, població vora la qual Raquel va ser enterrada (Gn 35,19-20; Mt 48,7). L’indret es coneix amb el nom de Ramat-Raquel. (Jr 31,15; Gn 35,19-20; Mt 48,7)
Jr 31,15, citat combinant el text hebreu i l’antiga versió grega. (Jr 31,15)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (2,17-18):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Jeremies 31:15 «Això diu el Senyor: A Ramà se sent un crit, un plany, un plor amarg: és Raquel que plora els seus fills i no vol que la consolin, perquè els seus fills ja no hi són.
- Jeremies 9:17-21 Que s’apressin a entonar un plany per tots nosaltres. Que els nostres ulls es desfacin en llàgrimes i les nostres parpelles es fonguin en plors. Se sent un plany a Sió: «Com hem quedat desolats! Quina vergonya, la nostra! Ens han derruït les cases i hem hagut d’abandonar el país.» Dones, escolteu la paraula del Senyor,
- Jeremies 4:31 He sentit un crit de partera, crits de dolor com els d’un primer part. És el crit de Sió que panteixa i estén les mans: «Pobra de mi! Em moro de veure aquesta mortaldat.»
- Gènesi 35:16-20 Van partir de Betel i, quan faltava un tros de camí per a arribar a Efrata, Raquel va donar a llum. El part va ser molt difícil. Mentre infantava amb dificultat, la llevadora li va dir: —Anima’t, tens un altre fill. Raquel s’estava morint. Abans d’exhalar el darrer sospir, li posà el nom de Benoní, però el seu pare li
- Ezequiel 2:10 El desplegà davant meu: estava escrit a banda i banda i era ple de lamentacions, gemecs i planys.
- Gènesi 37:30 i, tornant cap als seus germans, els digué: —El noi ja no hi és! On puc anar jo, ara?
- Gènesi 37:33-35 Jacob la va reconèixer i exclamà: —És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L’ha trossejat! Jacob es va esquinçar els vestits, es posà una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill. Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar,
- Gènesi 42:36 Jacob, el seu pare, els digué: —Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu!
- Job 14:10 Però l’home mor i s’esvaeix. On fa cap, doncs, quan expira?
- Apocalipsi 8:13 En plena visió, vaig sentir el batec d’una àguila que volava altíssima pel cel i que proclamava amb veu forta: —Ai, ai, ai dels habitants de la terra pels últims tocs de trompeta que els tres àngels estan a punt de fer!