Jeremies 34:14
“Si un germà hebreu es ven per esclau, l’has de deixar lliure l’any setè. Que et serveixi durant sis anys, però després deixa’l lliure.” Tot i això, els vostres pares no em van escoltar ni en van fer cas.
— Jeremies 34:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Tot i que el text hebreu diu lit. al final de set anys, pel context queda clar que vol dir quan arriba l’any setè.
Compareu les diverses legislacions sobre aquesta qüestió: Ex 21,1-11; Lv 25,39-46; Dt 15,12-18. (Ex 21,1-11; Lv 25,39-46; Dt 15,12-18)
Compareu-ho amb Jr 11,7-11. (Jr 11,7-11)
Referències creuades
- Deuteronomi 15:12 »Si se’t ven per esclau un germà hebreu, home o dona, et servirà durant sis anys, però al setè deixa’l lliure.
- 2 Reis 17:13-14 El Senyor advertia Israel i Judà per boca de tots els seus profetes i de tots els vidents, dient-los: «Convertiu-vos del vostre mal comportament, observeu els meus preceptes i els meus decrets, d’acord amb la Llei que vaig donar als vostres pares i que us he transmès per mitjà dels meus servents els profetes.» Però ell
- 1 Samuel 8:7-8 i el Senyor li respongué: —Accedeix al que el poble et demana. No et rebutgen pas a tu, sinó que no em volen tenir per rei a mi. Es comporten amb tu tal com s’han portat amb mi des del dia que els vaig treure d’Egipte fins avui, abandonant-me i adorant altres déus.
- 1 Reis 9:22 Però Salomó no va destinar cap israelita a prestacions forçoses. Els israelites eren només soldats, guàrdies, oficials i comandants dels carros de guerra i de les seves dotacions.
- Jeremies 7:25-26 Des del dia que els vostres pares van sortir del país d’Egipte fins avui, no m’he cansat d’enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes. Però vosaltres no m’heu escoltat ni heu fet cas de mi: heu anat a la vostra, heu estat pitjors que els vostres pares.”
- Jeremies 32:30 Perquè, des de la seva joventut, el poble d’Israel i el de Judà no han fet sinó ofendre’m; els israelites no han parat d’irritar-me amb els ídols que havien fabricat. Ho dic jo, el Senyor.
- 2 Cròniques 28:10 I ara, a més, voleu reduir aquesta gent de Judà i de Jerusalem a la condició d’esclaus i esclaves. Però, ¿no és cert que això seria fer-vos més culpables davant el Senyor, el vostre Déu?
- Ezequiel 20:4 ¿Vols ser el seu jutge, fill d’home, vols ser-ne el jutge? Fes-los conèixer les abominacions dels seus pares.
- Nehemies 9:30 Durant molts anys vas tenir paciència amb ells; els advertia el teu esperit, per mitjà dels teus profetes. Però no volgueren escoltar, i els vas posar en mans de pobles estrangers.
- 2 Cròniques 36:16 Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s’arborà tant que ja no hi hagué remei.
- Amós 2:6 Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que els d’Israel han comès no em faré enrere! Venen els innocents a canvi de diners, i els pobres, per un parell de sandàlies.
- Romans 7:14-17 Sabem que la Llei és espiritual; però jo soc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat. No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto. Si faig, doncs, allò que no vull, reconec que la Llei és bona; però aleshores no soc jo qui actua així, sinó el pecat que habita en mi.