Romans 7:14
Sabem que la Llei és espiritual; però jo soc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat.
— Romans 7:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 51,7; Jn 3,6. Després de dir que la Llei no salva perquè el pecat és pura malícia (vv. 1-3) , Pau afegeix que no salva perquè l’home és feble, venut com a esclau al poder del pecat. Tanmateix, el qui és esclau del pecat desitja l’alliberament: vol el bé (vv. 18-21) , reconeix que la Llei és bona (v. 16) , es deleix per la llei de Déu (v. 22) , la seva raó s’hi sotmet (vv. 23.25). Però això no serveix de res. Perquè, entre indicar la voluntat de Déu, tal com fa la Llei, i complir la seva voluntat enmig de les dificultats d’aquesta vida, hi ha un abisme que l’home tot sol no pot salvar (v. 24). (Sl 51,7; Jn 3,6; vv. 1-3; vv. 18-21; v. 16; v. 22; vv. 23.25; v. 24)
Referències creuades
- 1 Reis 21:25 Realment, no hi va haver mai ningú que, com Acab, es llancés a fer el mal que ofèn el Senyor. La seva dona, Jezabel, l’havia seduït.
- 2 Reis 17:17 Cremaven en sacrifici els seus fills i les seves filles, practicaven les arts d’endevinar i la màgia, i s’havien donat del tot a ofendre i a irritar el Senyor amb el seu mal comportament.
- Isaïes 52:3 Això diu el Senyor: «De franc vau ser venuts com a esclaus, i sense pagar res sereu alliberats.»
- Romans 7:18 Sé que el bé no habita en mi, és a dir, en el meu cos. Veig que soc capaç de voler el bé, però no de fer-lo:
- 1 Reis 21:20 Acab va dir a Elies: —¿Així, doncs, m’has trobat, enemic meu? Elies li va respondre: —T’he vingut a trobar perquè t’has llançat a fer el mal que ofèn el Senyor.
- Romans 7:22-24 En el meu interior em deleixo per la llei de Déu, però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó: és la llei del pecat que porto en el meu cos i em té presoner. Que en soc, de dissortat! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort?
- Mateu 5:22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern.
- Proverbis 30:5 Les promeses de Déu són de bona llei. Ell és escut dels qui s’hi emparen.
- Isaïes 50:1 Això diu el Senyor: «On és el document de divorci on consti que he fet marxar la vostra mare? A quin dels meus creditors us he venut com a esclaus? Si heu estat venuts és pels vostres pecats; per les vostres infidelitats ha estat abandonada Jerusalem, la vostra mare.
- Salms 119:25 Estic prostrat a la pols; dona’m la vida, com havies promès.
- Efesis 3:8 A mi, que soc el darrer de tot el poble sant, ell m’ha concedit la gràcia d’anunciar als pagans les insondables riqueses de Crist
- Mateu 18:25 Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns.