Jeremies 49:16

Referències creuades

• Isaïes 49:25 Doncs això et diu el Senyor: Al bon guerrer li prendran el captiu, l’home fort perdrà el seu botí. Jo mateix et defensaré contra els teus adversaris i salvaré els teus fills.
• Amós 9:2 Ni que s’entaforessin al país dels morts, d’allí els arrencaria la meva mà, i si escalaven fins al cel, també d’allà els faria caure.
• Job 39:27 ¿Manes que l’àguila s’enlairi i posi el seu niu a dalt dels cims?
• Proverbis 16:18 L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra.
• Proverbis 29:23 L’arrogància de l’home acabarà humiliant-lo, l’esperit humil aconseguirà honors.
• Isaïes 14:13-15 Tu pensaves: “Pujaré fins al cel, posaré ben alt el meu tron, per damunt de les estrelles de Déu, i m’asseuré a la muntanya on es reuneix la cort divina, a tocar del cel. Cavalcaré sobre els núvols i seré com el Déu altíssim.” De fet, però, has baixat al país dels morts, al fons de tot dels inferns.
• Abdies 1:3-4 La teva altivesa t’ha enganyat, perquè vius a les escletxes de la roca, al cim dels turons, i afirmes: “Qui me’n podrà treure?” Ni que t’enlairessis com l’àguila i fessis el niu a les estrelles, d’allà te’n faré caure. Ho dic jo, el Senyor.
• Proverbis 18:21 Mort i vida estan en mans de la llengua: del que més desitgis, d’això menjaràs.
• Ezequiel 28:11-19 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: —Fill d’home, entona una complanta pel rei de Tir. Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu: »Eres un model de perfecció, ple de seny i de bellesa acabada; habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu, i pedres precioses de tota mena ornaven el teu mantell: robí, topazi i d
• Isaïes 2:21 Es ficaran als forats de les roques i a les escletxes de les penyes, de pànic davant el Senyor, davant la seva terrible majestat, quan ell s’aixecarà per fer tremolar la terra.
• Isaïes 25:4-5 perquè has estat el refugi dels febles, el refugi dels pobres en l’infortuni, l’aixopluc en els aiguats, l’ombra enmig de la calor. La fúria dels tirans és com l’embat de la tempesta contra una muralla, com l’ardor del sol contra una terra eixarreïda. Però tu ofegues l’avalot dels estrangers, com l’ombra d’un núvol ofe
• Càntic 2:14 Coloma meva, en les escletxes de la roca, en els amagatalls dels espadats, fes-me veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu, perquè la teva veu és suau, i la teva cara, bonica.