Abdies 1:3

Referències creuades

• Isaïes 14:13-15 Tu pensaves: “Pujaré fins al cel, posaré ben alt el meu tron, per damunt de les estrelles de Déu, i m’asseuré a la muntanya on es reuneix la cort divina, a tocar del cel. Cavalcaré sobre els núvols i seré com el Déu altíssim.” De fet, però, has baixat al país dels morts, al fons de tot dels inferns.
• Proverbis 29:23 L’arrogància de l’home acabarà humiliant-lo, l’esperit humil aconseguirà honors.
• Jeremies 49:16 T’has enganyat creient que et feies témer, t’has tornat altiu, perquè vius a les escletxes de la roca, aferrat al cim dels turons; però, ni que hi posis el niu com l’àguila, d’allà i tot et faré caure. Ho dic jo, el Senyor.»
• Isaïes 16:6 Tots coneixem l’orgull de Moab, la seva arrogància sense mida: és superb, altiu, insolent, encara que es presenti tan submís.
• 2 Reis 14:7 Va derrotar els edomites, un exèrcit de deu mil homes, a la vall de la Sal. Va conquerir Sela i li va posar el nom de Jocteel, que és el que porta encara avui.
• Isaïes 47:7-8 Deies: “Soc eterna, dominaré el món per sempre més.” No sospitaves què havia de passar, no recelaves de la fi que t’esperava. Doncs ara escolta, disbauxada, tu que seus refiada en el teu tron i penses dintre teu: “Fora de mi no hi ha ningú. No quedaré viuda ni perdré mai els fills.”
• Proverbis 16:18 L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra.
• Malaquies 1:4 I si els edomites diuen: «Ens han destruït, però reconstruirem les ruïnes», això dic jo, el Senyor de l’univers: Tot el que ells reconstrueixin, jo ho demoliré. Diran d’ells: «És un país culpable, és el poble que ha provocat per sempre la indignació del Senyor.»
• Jeremies 48:29-30 Tots coneixem l’orgull de Moab, la seva arrogància sense mida: és superb, insolent i altiu de cor. Conec la seva insolència, és insostenible el que diuen i el que fan. Ho dic jo, el Senyor.
• Jeremies 49:4 Gent rebel, per què et glories de les fondalades i dius que la teva vall és fèrtil? Tu et refies dels teus tresors i afirmes: “Qui m’atacarà?”
• Isaïes 10:14-16 Com qui roba un niu i arreplega els ous abandonats, m’he apoderat de tota la terra, he arreplegat les riqueses dels pobles, sense que ningú piulés o parrupés ni pogués batre les ales.» Però el Senyor diu: «¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyataire? ¿Pot la serra creure’s més gran que el serrador? És com
• Proverbis 18:12 L’orgull sempre s’encamina al desastre: primer la humilitat, després la glòria.