Jeremies 49:2
Per això venen dies que faré ressonar el crit de guerra a Rabà dels ammonites. Ho dic jo, el Senyor. Es tornarà un tossal desolat, i seran incendiats els pobles del voltant: llavors Israel prendrà possessió de la seva heretat. Ho he dit jo, el Senyor.
— Jeremies 49:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Am 1,14. (Am 1,14)
Referències creuades
- Jeremies 4:19 Ai, entranyes meves, entranyes meves! Quin mal a les parets del cor! El cor em palpita, no puc callar: ressonen dintre meu els tocs de corn, la cridòria del combat.
- Ezequiel 21:20 fins que defalleixin els cors i caigui una multitud. Davant totes les seves portes alço l’amenaça de l’espasa feta per a centellejar, destinada a la matança.
- Deuteronomi 3:11 El rei Og, de Basan, va ser el darrer gegant rafaïta. A Rabà dels ammonites es pot veure el seu sarcòfag, tallat en pedra de basalt: fa més de quatre metres de llarg i vora dos metres d’ample.
- 2 Samuel 11:1 Quan va arribar la primavera, a l’època que els reis solen sortir en campanya, David va enviar Joab i els seus oficials amb tot l’exèrcit d’Israel per devastar el territori dels ammonites i posar setge a Rabà, la capital. David es quedà a Jerusalem.
- Ezequiel 25:4-6 Doncs jo donaré el vostre país als nòmades d’orient perquè l’ocupin, hi estableixin els seus campaments i hi plantin les seves tendes. Es menjaran els vostres fruits i es beuran la vostra llet. Convertiré Rabà en un clos de camells i tot el territori dels ammonites en una pleta de ramats, i sabreu que jo soc el Senyor.
- Amós 1:14 incendiaré les muralles de Rabà, el foc consumirà els seus baluards als crits de guerra d’un dia de combat, enmig de l’huracà d’un dia de tempesta.
- Ezequiel 16:46-55 La teva germana gran és Samaria amb les seves ciutats: la tens a l’esquerra. La teva germana petita és Sodoma amb les seves ciutats: habita a la teva dreta. Seguir el seu exemple i cometre les mateixes abominacions et semblava poc, i et vas corrompre més que elles. Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que la t
- Jeremies 49:1 Referent als ammonites, això diu el Senyor: «Per ventura Israel no té fills que puguin posseir la terra de Gad? Com és, doncs, que el déu Milcom se n’ha apoderat i el seu poble n’habita les ciutats?
- Isaïes 14:1-3 El Senyor es compadirà dels descendents de Jacob. Els d’Israel seran encara els seus predilectes, i els farà tornar a la seva terra. Els estrangers s’ajuntaran a ells, s’uniran al poble de Jacob. Altres pobles prendran els d’Israel i els conduiran al seu país. Però allí, a la terra del Senyor, els israelites posseiran
- Josuè 13:24-25 També a la tribu de Gad, als gadites, Moisès els havia assignat una heretat repartida entre els seus clans. El seu territori comprenia Jazer i totes les ciutats de Galaad, la meitat del país dels ammonites fins a Aroer, que es troba enfront de Rabà;
- Salms 97:8 Sió se n’alegra en sentir-ho, estan de festa les viles de Judà i celebren, Senyor, els teus determinis.
- Nombres 21:25 Israel va prendre totes aquelles ciutats amorrees i s’hi va establir, junt amb Heixbon i tots els pobles de la rodalia.