Job 14:5
Si ets tu qui fixes els dies de l’home i el nombre dels seus mesos i li marques una fita que no pot ultrapassar,
— Job 14:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Salms 39:4 el cor em cremava dintre meu. Però, després que hi he pensat, s’ha encès un foc i ha parlat la meva llengua:
- Fets 17:26 Ell va crear d’un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure,
- Job 12:10 Ell té a la mà tots els vivents i l’alè de tots els homes.
- Hebreus 9:27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici;
- Salms 104:29 Però si deixes de mirar-los, s’esparveren; si els retires l’alè, expiren i tornen a la pols d’on van sortir.
- Job 21:21 Què li importa el que passi després d’ell quan s’hagin acabat els seus dies?
- Daniel 5:26 I aquest és el seu significat: Mené vol dir “comptat”: Déu ha passat comptes del teu regnat i li ha posat punt final.
- Lluc 12:20 »Però Déu li digué: »—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?
- Job 23:13-14 Déu té un parer: ¿qui el pot fer canviar? Ell sempre porta a terme els seus projectes. Ell executarà la sentència que em pertoca, com tantes altres que ha decidit.
- Salms 104:9 els fixares un límit que no traspassaran, mai més no cobriran la terra.
- Job 7:1 L’home, a la terra, ¿no treballa de valent? ¿No viu els seus dies sota el jou?
- Apocalipsi 3:7 »A l’àngel de l’església que hi ha a Filadèlfia, escriu-li: »“Això diu el Sant, el Veraç, el qui té la clau de David, el qui obre, i ningú no pot tancar, el qui tanca, i ningú no pot obrir: