Job 21:26
Ara jeuen plegats a la pols, tots dos revestits de cucs.
— Job 21:26, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jb 3,19; Coh 9,2-3. (Jb 3,19; Coh 9,2-3)
La mort, en efecte, es presenta indiscriminadament.
Referències creuades
- Cohèlet 9:2 Tot és igual per a tots: el mateix destí espera al just i a l’injust, al bo, al pur i a l’impur, al qui ofereix sacrificis i al qui no n’ofereix. No hi ha diferència entre el bo i el pecador, entre el qui fa juraments i el qui té por de fer-ne.
- Isaïes 14:11 La teva arrogància s’ha enfonsat al país dels morts al so de les teves arpes. El teu jaç és la podridura, i els cucs et fan de cobrellit.
- Job 20:11 El vigor que omplia els seus ossos ara jau amb ell a la pols.
- Job 3:18-19 També hi descansen, segurs, els captius, sense sentir els crits dels capatassos. Grans i petits, allà tots són iguals, allí l’esclau queda lliure del seu amo.
- Job 24:20 S’oblida d’ell la pròpia mare, els cucs en fan un banquet, ningú no el recorda mai més. Els impius queden estellats com un arbre.
- Job 19:26 I, després que m’arrenquin la pell i em quedi sense carn, jo contemplaré Déu.
- Salms 49:14 Aquesta és la sort dels qui es refien d’ells mateixos, la fi dels qui es complauen en les pròpies paraules: Pausa
- Job 17:14 Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!» I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!»