Job 24:20
S’oblida d’ell la pròpia mare, els cucs en fan un banquet, ningú no el recorda mai més. Els impius queden estellats com un arbre.
— Job 24:20, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Is 14,11; Jb 26,14; Ez 21,37. (Is 14,11; Jb 26,14; Ez 21,37)
Referències creuades
- Proverbis 10:7 La memòria del just serà beneïda, el nom del malvat serà oblidat.
- Daniel 4:14 Els àngels vigilants han decretat la sentència, els àngels sants ho han decidit, perquè tots els vivents sàpiguen que l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans: els dona a qui vol, i enalteix els humils.”
- Job 18:16-17 És un arbre d’arrels seques i de branques mortes i tallades. El seu record desapareix del país, el seu nom ja no sona per enlloc.
- Job 14:7-10 L’arbre conserva una esperança: si el tallen, torna a brotar, no para de treure llucs. Fins si l’arrel envelleix a la terra i la soca queda morta a la pols, l’arbre que ensuma l’aigua rebrota, treu branques com un plançó. Però l’home mor i s’esvaeix. On fa cap, doncs, quan expira?
- Mateu 3:10 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc.
- Job 17:14 Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!» I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!»
- Isaïes 26:14 Aquells ara són morts, no tornaran a viure; són ombres, no s’aixecaran més. Tu els has judicat i exterminat, sense deixar-ne cap record.
- Cohèlet 8:10 Així, he vist gent dolenta que havien freqüentat el temple i a qui feien grans funerals, mentre que a la ciutat eren oblidats els qui havien obrat honestament. També això és decebedor.
- Job 19:26 I, després que m’arrenquin la pell i em quedi sense carn, jo contemplaré Déu.