Job 7:4
Me’n vaig al llit i ja em ve la pregunta: Quan em llevaré? La nit es fa llarga, el neguit m’omple fins que neix l’albada.
— Job 7:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Dt 28,67. (Dt 28,67)
Referències creuades
- Deuteronomi 28:67 Quan vegis el que passarà, el terror t’encongirà el cor, fins al punt que al matí diràs: “Qui pogués ser al vespre!”, i al vespre: “Qui pogués ser al matí!”
- Job 7:13-14 Si em dic: «El llit m’alleujarà, el son em donarà ànims», tu m’aterreixes amb somnis, m’esveres amb visions nocturnes.
- Salms 77:4 Quan em recordo de Déu, sospiro, em sento defallir sempre que hi penso. Pausa
- Salms 130:6 Espera el Senyor la meva ànima, més que els sentinelles el matí. Que els sentinelles esperin el matí;
- Salms 6:6 Entre els morts ningú no et recorda: ¿qui pot lloar-te a la terra dels morts?
- Job 30:17 La nit em mina els ossos, el dolor que em rosega no dorm.
- Job 17:12 ¿Preteneu que la nit sigui dia? ¿Voleu fer creure que la llum s’acosta, quan de fet arriba la tenebra?
- Salms 109:23 M’esvaeixo com l’ombra del capvespre, se’m treuen del damunt com qui es treu una llagosta.
- Isaïes 54:11 «Pobra ciutat, batuda pel temporal, sense ningú que et consoli! Jo t’ajuntaré els carreus amb ungüent preciós i et donaré fonaments de safir.