Job 7:5
La meva carn, plena de cucs, és una crosta terrosa, la pell se’m clivella i supura.
— Job 7:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
2Ma 9,9; Ac 12,23. (2Ma 9,9; Ac 12,23)
Referències creuades
- Isaïes 14:11 La teva arrogància s’ha enfonsat al país dels morts al so de les teves arpes. El teu jaç és la podridura, i els cucs et fan de cobrellit.
- Job 17:14 Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!» I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!»
- Job 2:7-8 L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb una úlcera maligna que l’afectà de cap a peus. Job, assegut a la cendra, s’anava gratant amb un tros de terrissa.
- Fets 12:23 Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l’honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir.
- Job 19:26 I, després que m’arrenquin la pell i em quedi sense carn, jo contemplaré Déu.
- Salms 38:5-7 Més amunt del cap m’arriben les culpes, em dobleguen com una càrrega feixuga. Són tantes les meves nicieses que es gangrenen i supuren les meves ferides. Estic prostrat i abatut, camino entristit tot el dia;
- Ezequiel 20:43 Allí, quan recordareu la vostra conducta passada i totes les accions amb què havíeu quedat impurs, sentireu fàstic de vosaltres mateixos, pensant en les maldats que havíeu comès.
- Job 24:20 S’oblida d’ell la pròpia mare, els cucs en fan un banquet, ningú no el recorda mai més. Els impius queden estellats com un arbre.
- Job 9:31 ell em capbussaria en la brutícia i fins els meus vestits tindrien fàstic de mi.
- Isaïes 66:24 Quan surtin del temple, veuran els cadàvers dels qui es van revoltar contra mi. El cuc que els devora no morirà ni s’apagarà el foc que els crema. Serà un espectacle repugnant als ulls dels mortals.»
- Job 30:18-19 La pell em tiba amb violència, m’estreny com el coll d’una túnica. Déu m’ha llançat al fang i jo m’he tornat pols i cendra.
- Isaïes 1:6 De cap a peus no hi ha res de sa: tot són cops, morats i ferides obertes, que no han estat netejades ni embenades ni amorosides amb oli.