Lamentacions 1:19
He cridat els qui més m’estimaven, però, ai las!, m’han traït. Ancians i sacerdots cauen morts per la ciutat mentre cerquen l’aliment per a refer les seves forces.
— Lamentacions 1:19, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vegeu v. 2 nota f. (v. 2)
Referències creuades
- Lamentacions 1:2 Bé prou que plora de nit, li llisca el plor per les galtes. Cap dels qui l’estimaven no ve pas a consolar-la. L’han traïda els aliats; ara li són enemics.
- Lamentacions 2:20 Ella exclama: «Senyor, fixa’t en mi; quina angoixa m’has donat!» Quina dona menjaria el fruit de les entranyes, els fillets que amanyagava? Qui immolaria sacerdots i profetes en el temple del Senyor?
- Lamentacions 1:11 Tot el seu poble gemega, mentre pidola aliment. Per menjar, bescanvia béns preciosos, i així recobra les forces. «Senyor, fixa’t en mi, que he quedat humiliada.»
- Job 19:13-19 Déu allunya de mi els meus germans, els coneguts em tracten com un foraster; ja no em visiten els amics, els parents s’han oblidat de mi. Fins els hostes i les serventes de casa meva em tracten com un estrany: als seus ulls soc un intrús. Crido el meu servent i no en fa cas, ni que el supliqui amb veu dolça. La meva es
- Lamentacions 4:17 Els nostres ulls s’han cansat d’esperar una ajuda, però era un miratge: havíem posat l’esperança en pobles que no salven.
- Lamentacions 4:7-9 Els seus nobles anaven com la neu, més blancs i més pulcres que la llet; els seus ossos eren forts com el corall, les seves venes, blaves com safir. Ara, però, van més negres que el sutge: ni els reconeixen quan caminen pel carrer. Se’ls encasta la pell als ossos, resseca com un tronc. Més val morir per l’espasa que se
- Jeremies 27:13-15 ¿Voldríeu morir, tu i el teu poble, per l’espasa, la fam i la pesta, tal com el Senyor ha decretat per a tota nació que no se sotmeti al rei de Babilònia? Doncs no heu de fer cas dels profetes que us diuen: ‘No quedareu sotmesos al rei de Babilònia.’ Us anuncien mentides! Jo no els he enviat, no és veritat que parlin e
- Jeremies 37:7-9 —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Comuniqueu això al rei de Judà, que us ha enviat a consultar-me: “L’exèrcit del faraó, que s’havia mobilitzat per ajudar-vos, ja se’n torna a Egipte, el seu país. I els caldeus ja tornen per atacar aquesta ciutat: l’ocuparan i hi calaran foc. Això diu el Senyor: No us enganyeu vosaltr
- Jeremies 2:28 Què se n’ha fet, dels déus que havíeu fabricat? Que vinguin ells a salvar-vos a l’hora del desastre! Els teus déus, Judà, són tants com les teves ciutats.
- Jeremies 23:11-15 «Els profetes i els sacerdots són uns profanadors, fins en el meu temple hi trobo dolenteria. Ho dic jo, el Senyor. Per això es tornarà relliscós el seu camí i, perseguits en la fosca, cauran: jo els enviaré desastres l’any que passaré comptes amb ells. Ho dic jo, el Senyor.» «En els profetes de Samaria hi trobava nici
- Lamentacions 5:12 Han penjat els consellers del rei, no han respectat els ancians.
- Jeremies 30:14 Tots els teus amants t’han oblidat, ja no s’interessen per tu; jo t’he ferit com qui fereix un enemic, t’he donat un escarment cruel per les teves culpes innombrables, per tants pecats teus.