Lamentacions 1:2
Bé prou que plora de nit, li llisca el plor per les galtes. Cap dels qui l’estimaven no ve pas a consolar-la. L’han traïda els aliats; ara li són enemics.
— Lamentacions 1:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El Déu salvador és un Déu que consola (Is 12,1; Lm 40,1; Sl 71,21; Lm 86,17; Lc 2,25). (Is 12,1; Lm 40,1; Sl 71,21; Lm 86,17; Lc 2,25)
Jr 30,14. Possible al·lusió a * Egipte que abandona l’aliança amb * Judà . (Jr 30,14)
Referències creuades
- Salms 6:6 Entre els morts ningú no et recorda: ¿qui pot lloar-te a la terra dels morts?
- Miquees 7:5 No confieu en els companys ni us refieu dels amics; guarda’t d’obrir la boca davant la dona que dorm als teus braços.
- Jeremies 4:30 I tu, Jerusalem, què faràs quan siguis devastada? Ni que et vestissis d’escarlata, ni que et guarnissis d’or i et pintessis els ulls, t’embelliries per no res: els teus amants et menyspreen, demanen la teva vida.
- Jeremies 13:17 Si no escolteu, ploraré en secret per la vostra contumàcia: ploraré desconsolat, els meus ulls es desfaran en llàgrimes, perquè s’hauran endut captiu el ramat del Senyor.
- Lamentacions 1:9 Li taca tot el vestit la sang immunda de les regles; no esperava aquesta fi, però de sobte ha caigut i ningú no la consola. «Mira, Senyor, la meva misèria; l’enemic ara em domina.»
- Salms 77:2-6 Que pugi a Déu el meu clam, que pugi a Déu i que ell m’escolti. Et cerco, Senyor, en dies de perill, i a les nits no em canso d’alçar les mans, però la meva ànima no troba consol. Quan em recordo de Déu, sospiro, em sento defallir sempre que hi penso. Pausa Ell aparta la son dels meus ulls, i em torbo tant, que ni goso
- Jeremies 30:14 Tots els teus amants t’han oblidat, ja no s’interessen per tu; jo t’he ferit com qui fereix un enemic, t’he donat un escarment cruel per les teves culpes innombrables, per tants pecats teus.
- Jeremies 9:1 Ah, si trobés al desert un alberg de vianants! Deixaria el meu poble, me n’aniria ben lluny: tots són uns adúlters, una colla de traïdors.
- Job 19:13-14 Déu allunya de mi els meus germans, els coneguts em tracten com un foraster; ja no em visiten els amics, els parents s’han oblidat de mi.
- Lamentacions 1:16-17 És per això que ploro, els ulls se’m fonen en llàgrimes; no tinc ningú que em consoli, no tinc ningú que em conforti: he perdut tots els meus fills. L’enemic ha vençut. Sió estén les mans suplicant i ningú no la consola; el Senyor envia enemics i encercla els de Jacob. Enmig d’ells, Jerusalem fa fàstic de mirar.
- Salms 31:11 La meva vida s’esgota en les penes; els meus anys, en el dolor; la culpa fa decaure el meu vigor, se’m consumeixen les forces.
- Lamentacions 1:21 Prou em senten gemegar, però ningú no em consola. Els enemics s’han alegrat del meu mal, perquè ets tu qui ho ha fet; has fet caure sobre meu aquell dia anunciat. Però ells acabaran com jo!