Lamentacions 3:1
Soc l’home que ha tastat el desastre sota el cop furiós del Senyor.
— Lamentacions 3:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Fins ara la imatge que representava el poble, concretat en la ciutat de Sió/Jerusalem, era femenina.
Referències creuades
- Salms 88:7 M’has enfonsat al gorg pregon, a la foscor dels abismes.
- Job 19:21 Tingueu pietat de mi, amics meus, que la mà del Senyor m’ha colpejat!
- Salms 88:15-16 Senyor, per què m’abandones i m’amagues la mirada? Des d’infant que soc un pobre moribund, els teus terrors em dobleguen.
- Jeremies 15:17-18 No m’he reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes. M’has obligat a quedar-me tot sol, ple del teu enuig fins dalt de tot. Per què el meu dolor es fa etern i no se’m vol tancar la ferida enverinada? Has estat per a mi una font enganyosa d’aigües incertes.
- Isaïes 53:3 Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res.
- Jeremies 38:6 Van agafar, doncs, Jeremies i el van tirar a la cisterna de Malquiahu, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi van baixar amb cordes. En aquella cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies va quedar enfonsat dins el fang.
- Lamentacions 1:12-14 Als qui passeu pel camí, a tots us és ben igual! Mireu-ho bé i veureu si hi ha un dolor com aquest: el dolor amb què ell em turmenta, amb què el Senyor m’afligeix ara que s’indigna. Del cel ha enviat un foc que ha consumit els meus ossos; m’ha posat un parany en ple camí, de sobte m’ha fet caure. M’ha deixat abandonada
- Salms 71:20 M’has fet veure perills, que han estat molts i molt greus; torna ara a fer-me viure, torna a treure’m de la tomba profunda,
- Jeremies 20:14-18 Maleït sigui el dia que vaig néixer: que ningú no proclami beneït el dia que la mare em va infantar! Maleït l’home que va córrer a dir al meu pare que havia tingut un fill i li va donar una alegria! Que aquell home sigui com les ciutats que el Senyor va destruir sense compassió! Que al matí senti clamors i al migdia cr