Proverbis 18:7
La boca del neci és la seva ruïna, els propis llavis li són un parany.
— Proverbis 18:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Proverbis 13:3 Qui vigila el que diu conserva la vida, qui parla sense reflexió se’n va a la ruïna.
- Proverbis 10:14 El savi no escampa allò que sap; parla el neci i tot són desastres.
- Proverbis 12:13 El malvat posa un parany amb paraules traïdores, el just s’escapa del perill.
- Salms 64:8 Però Déu els dispara una fletxa i de sobte queden ferits.
- Salms 140:9 No satisfacis el desig dels injustos, no deixis prosperar aquests intrigants: serien encara més altius, Senyor.» Pausa
- Cohèlet 10:11-14 Si la serp pica perquè no l’han encantada, l’encantador no en treu cap profit. El savi es fa apreciar amb les seves paraules, mentre que els llavis del neci són la seva perdició: al començament, allò que diu és niciesa; al final, follia perillosa. Per més que el neci multipliqui les raons, el cert és que l’home ignora
- Proverbis 10:8 El clarivident accepta els preceptes, el qui parla perquè sí es perdrà.
- Fets 23:14-22 anaren a trobar els grans sacerdots i els notables i els van dir: —Ens hem compromès sota jurament a no tastar res fins que no hàgim mort Pau. Ara, doncs, vosaltres, juntament amb el Sanedrí, demaneu al tribú que us el baixi, amb el pretext d’examinar més en detall el seu cas. Nosaltres estem preparats per a matar-lo a
- Proverbis 6:2 la pròpia boca t’ha fet caure en la trampa, t’ha fet presoner la paraula donada.
- Jutges 11:35 En veure-la, Jeftè s’esquinçà els vestits, tot cridant: —Ai, filla meva! M’he fet ben desgraciat! I tu entres dintre la meva desgràcia, perquè vaig fer una promesa al Senyor i no em puc fer enrere.
- Marc 6:23-28 I li feu aquest jurament: —Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne. La noia va sortir i preguntà a la seva mare: —Què haig de demanar? Ella li respongué: —El cap de Joan Baptista. La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà: —Vull que ara mateix em donis en una safata
- 1 Samuel 14:24-46 En aquella ocasió, els combatents israelites van sofrir molt, perquè Saül havia pronunciat sobre el poble aquesta imprecació: —Maleït sigui l’home que prengui aliment abans del vespre, quan jo m’hauré venjat dels enemics! Per això, ningú del poble no havia tastat res de menjar. Havien entrat tots en un bosc, on hi havi