Salms 140:9
No satisfacis el desig dels injustos, no deixis prosperar aquests intrigants: serien encara més altius, Senyor.» Pausa
— Salms 140:9, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El text és difícil. Lit.: No donis, Senyor, els desigs de l’injust; el seu projecte, no l’afavoreixis; s’exalçarien. Alguns han entès aquest últim verb, que pot ser traslladat a l’inici del verset següent, com un títol de Déu: Oh Excels!
Referències creuades
- Salms 7:16 Havia obert una fossa profunda i acaba caient-hi ell mateix;
- Proverbis 18:7 La boca del neci és la seva ruïna, els propis llavis li són un parany.
- Proverbis 12:13 El malvat posa un parany amb paraules traïdores, el just s’escapa del perill.
- Salms 94:23 Ha fet caure damunt d’ells els maleficis, els destruirà amb el mateix mal que tramaven; el Senyor, el nostre Déu, els destruirà.
- Proverbis 10:6 Plouen benediccions sobre el cap del just, però la mala fama cobreix el malvat.
- Ester 7:10 Un cop penjat Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu, la indignació del rei es va apaivagar.
- Proverbis 10:11 Els llavis del just són font de vida, els del malvat encobreixen violència.
- Salms 64:8 Però Déu els dispara una fletxa i de sobte queden ferits.
- Mateu 27:25 Tot el poble respongué: —Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!
- Ester 5:14 La seva dona i tots els seus amics li van proposar que fes preparar una forca de vint-i-cinc metres d’alt. De bon matí podria demanar al rei que hi pengessin Mardoqueu i després, ben satisfet, podria acompanyar el rei al convit. La proposta va plaure a Aman, i va fer preparar la forca.