Proverbis 28:1
Encara que no el persegueixin, el malvat fuig; el just, en canvi, se sent segur com un lleó.
— Proverbis 28:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Deuteronomi 28:7 Sempre que els teus enemics t’ataquin, acabaran derrotats davant teu. Es llançaran contra tu per un sol camí, però fugiran del teu davant per set camins.
- Salms 53:5 Qui no s’adona del que fan aquests malèfics? Tot menjant el seu pa devoren el meu poble i no invoquen el Senyor.
- Isaïes 26:3-4 i manté ferm el seu cor. El guardes en pau perquè confia en tu, Senyor. Confieu sempre en el Senyor, que és la roca eterna.
- Salms 27:1-2 Del recull de David. El Senyor m’il·lumina i em salva: qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida: qui em pot esfereir? Quan m’envesteix la gent malvada per devorar-me sencer, són ells, els enemics, els meus rivals, els qui ensopeguen i cauen.
- Salms 112:7 Viu sense por de males noves, se sent ferm confiant en el Senyor,
- 1 Tessalonicencs 2:2 De fet, com sabeu, acabàvem de sofrir maltractaments i injúries a Filips, però el nostre Déu ens va donar valentia per a anunciar-vos el seu evangeli enmig d’una forta oposició.
- Fets 4:13 Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n’estaven estranyats. Reconeixien que havien estat amb Jesús
- Daniel 6:10-11 El rei Darius va signar aquella prohibició. Quan Daniel va saber que havia estat signat aquell decret, entrà a casa seva. La casa tenia orientades les finestres de la cambra alta cap a Jerusalem, i allà tres vegades cada dia Daniel s’agenollava pregant i lloant el seu Déu; així ho havia fet sempre.
- Fets 14:3 Així i tot, Pau i Bernabé s’hi van quedar molt de temps i parlaven amb valentia, confiats en el Senyor. El Senyor confirmava la paraula de la seva gràcia, que ells comunicaven, i els concedia d’obrar senyals i prodigis.
- Jeremies 20:4 Això t’anuncia el Senyor: “Jo faig de tu un terror per a tu i per a tots els teus amics. Amb els teus propis ulls veuràs com cauen sota l’espasa dels enemics. Posaré tota la gent de Judà en mans del rei de Babilònia: en matarà alguns amb l’espasa i en deportarà d’altres a Babilònia.
- Levític 26:36 »Als qui de vosaltres sobreviuran, els deixaré acovardits en els països enemics: el so més petit d’una fulla que el vent s’enduu els farà córrer com qui fuig de l’espasa, i cauran encara que ningú no els empaiti.
- Daniel 3:16-18 Xadrac, Meixac i Abed-Negó van respondre al rei Nabucodonosor: —D’això, no cal ni tan sols que en parlem. Si el Déu que nosaltres adorem pot salvar-nos de la fornal i de la teva mà, ell, oh rei, ens en salvarà. I encara que no ho faci, sàpigues, oh rei, que nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l’estàtua