Salms 114:4

Referències creuades

• Jutges 5:4-5 Senyor, quan sorties de Seïr, quan avançaves per l’estepa d’Edom, la terra tremolava i el cel era un devessall: un devessall d’aigua eren els núvols. Les muntanyes s’estremien al teu davant, Senyor; al teu davant, Senyor, Déu d’Israel. Això fou el Sinaí!
• Èxode 19:18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia.
• Èxode 20:18 Tot el poble d’Israel sentia la tronada i el so dels corns. Tots veien els llamps i la muntanya fumejant. El poble tremolava i es mantenia lluny.
• Habacuc 3:6 S’atura i pren mides a la terra, mira, i les nacions s’estremeixen. Les muntanyes perpètues s’esmicolen, s’enfonsen els turons antics, els camins eterns per on passava.
• Jeremies 4:23-24 He mirat la terra: tota ella és caòtica i desolada; he mirat el cel: ni rastre de llum. He mirat les muntanyes: tremolen; i els turons: tots s’estremeixen.
• Apocalipsi 20:11 Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven.
• 2 Pere 3:7-11 Doncs bé, la mateixa Paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius. Estimats, hi ha una cosa que no heu d’ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. No és que el Senyor retardi el compliment de la prom
• Habacuc 3:8 ¿És contra les aigües, Senyor, contra les aigües abismals, que tu t’indignes? ¿És contra el mar que s’encén el teu enuig, quan avances amb els teus cavalls, amb els teus carros victoriosos?
• Miquees 1:3-4 El Senyor surt del seu palau, baixa i camina sobre les altures del món. Sota els seus passos s’esberlen les valls i es fonen les muntanyes, com la cera vora el foc, com l’aigua abocada pendís avall.
• Salms 29:6 Fa saltar el Líban com un vedell, i el Sirion, com la cria dels braus.
• Salms 18:7 En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor, vaig cridar socors al meu Déu. Des del seu palau, va escoltar el meu clam, el meu crit li arribà al cor.
• Nahum 1:5 Al seu davant, les muntanyes tremolen i es fonen els turons. Davant d’ell es trasbalsa la terra, el món i tots els qui l’habiten.