Salms 18:7
En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor, vaig cridar socors al meu Déu. Des del seu palau, va escoltar el meu clam, el meu crit li arribà al cor.
— Salms 18:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Fets 4:31 Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu.
- Ezequiel 38:19-20 Ho dic ple de zel, en el foc del meu furor. Aquell dia, jo t’asseguro que a la terra d’Israel hi haurà un gran terratrèmol. Davant meu tremolaran els peixos del mar, els ocells del cel, les bèsties del camp, els animals que s’arrosseguen per terra i tots els homes que hi ha en el país. Les muntanyes s’enfonsaran, caura
- Salms 68:7-8 Déu dona casa als desemparats, allibera els captius que venen enmig de cants, mentre que els rebels habitaran a la terra àrida. Déu nostre, quan sorties guiant el teu poble, quan avançaves pel desert, Pausa
- Jeremies 4:24 He mirat les muntanyes: tremolen; i els turons: tots s’estremeixen.
- Deuteronomi 32:22 El foc del meu rigor ja crema i abrusarà fins al país dels morts, devorant la terra i les seves collites, inflamant els fonaments de les muntanyes.
- Jutges 5:4 Senyor, quan sorties de Seïr, quan avançaves per l’estepa d’Edom, la terra tremolava i el cel era un devessall: un devessall d’aigua eren els núvols.
- Fets 16:25-26 Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven. Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom.
- Salms 114:4-7 les muntanyes saltaren com anyells, i els turons, com petits de la ramada. Què tenies, mar, que vas fugir, i tu, Jordà, per a tornar riu amunt? Per què saltàveu, muntanyes, com anyells, i els turons, com petits de la ramada? Estremeix-te, terra, davant el Senyor, davant el Déu de Jacob,
- Zacaries 14:4 Aquell dia es plantarà dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem pel cantó d’orient. La muntanya s’obrirà pel mig i es formarà una vall immensa, des de llevant fins a ponent: mitja muntanya recularà cap al nord i mitja cap al sud.
- Habacuc 3:10 En veure’t, les muntanyes s’estremeixen, un diluvi inunda la terra, bramulen els oceans i alcen onades fins al cel.
- 1 Corintis 13:2 Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.
- Habacuc 3:6 S’atura i pren mides a la terra, mira, i les nacions s’estremeixen. Les muntanyes perpètues s’esmicolen, s’enfonsen els turons antics, els camins eterns per on passava.