Salms 120:1
Càntic de pelegrinatge. Clamo al Senyor en la meva desgràcia, i ell em respon.
— Salms 120:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: de les pujades. Els salms 120-134 porten aquest mateix encapçalament. Segurament eren cants per als pelegrinatges («pujades») a Jerusalem amb motiu de les tres grans festes jueves (Ex 23,14-17) : * Pasqua , * Pentecosta i * Tabernacles . Aquesta paraula de l’encapçalament també es podria interpretar com a referida a la «pujada» des de * Babilònia , és a dir, al retorn de l’exili (Esd 7,9; vegeu també Vocabulari: deportació ) , però és menys probable. L’antiga versió grega ha traduït «cant gradual» referint-se als graons que calia pujar dins el temple. (Ex 23,14-17; Esd 7,9)
Sl 86,7; Jo 2,3+. (Sl 86,7; Jo 2,3)
Referències creuades
- Salms 18:6 m’estrenyia la mort amb els seus llaços, tenia davant meu els seus paranys.
- Jonàs 2:2 D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu:
- Salms 118:5 Enmig del perill vaig clamar al Senyor, i em va escoltar i me’n va treure.
- Hebreus 5:7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
- Salms 50:15 Invoca’m en dies de perill; jo et salvaré i tu reconeixeràs la meva glòria.»
- Salms 130:1 Càntic de pelegrinatge. Des de l’abisme et crido, Senyor;
- Lluc 22:44 Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
- Salms 131:1 Càntic de pelegrinatge. Referit a David. Senyor, el meu cor no és ambiciós ni són altius els meus ulls; no vaig darrere de grandeses ni de coses massa altes per a mi.
- Salms 107:13 Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills:
- Salms 125:1 Càntic de pelegrinatge. El qui confia en el Senyor és ferm per sempre, incommovible com la muntanya de Sió.
- Isaïes 37:3-4 I li digueren: —Això et diu el rei Ezequies: “Avui per a nosaltres és un dia d’infortuni, d’ofensa i d’ignomínia. Com se sol dir, ‘La mare no té força per a infantar, ara que la criatura està a punt de néixer’. El rei d’Assíria ha enviat el seu ajudant de camp per insultar el Déu viu. Tant de bo que el Senyor, el teu D
- Isaïes 37:14-20 Ezequies va agafar la carta que havien portat els ambaixadors assiris i la va llegir. Després va pujar al temple, la desplegà davant el Senyor i va pregar així davant d’ell: —Senyor de l’univers, Déu d’Israel, que tens per tron els querubins: tu, que has creat el cel i la terra, ets l’únic Déu de tots els regnes del mó