Salms 130:1
Càntic de pelegrinatge. Des de l’abisme et crido, Senyor;
— Salms 130:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 120,1 nota s. (Sl 120,1)
Paraula relacionada amb la mar (Is 51,10) i amb les aigües (Sl 69,3.15; Ez 27,34). Recorda l’ambient del * país dels morts . (Is 51,10; Sl 69,3.15; Ez 27,34)
Referències creuades
- Salms 42:7 Quan em sento aclaparat, em ve el teu record des del país del Jordà, des de l’Hermon, des de la muntanya de Missar.
- Hebreus 5:7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
- Salms 69:14-15 Jo et prego, Senyor, en aquesta hora propícia; respon, Déu meu, pel teu amor, tu que em salves perquè ets fidel. Treu-me del llot, que no m’enfonsi; salva’m dels enemics i de les aigües abismals.
- Jonàs 2:2-4 D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu: —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. »M’havies llançat als mars profunds, m’engolien les aigües abismals, els teus rompents i les teves onades em passaven pel damun
- Salms 116:3-4 M’envoltaven els llaços de la mort, el país dels morts se m’acostava, venien a trobar-me l’angoixa i el neguit. Llavors vaig invocar el nom del Senyor: «Ah, Senyor, salva’m la vida!»
- Lamentacions 3:53-55 Porten la meva vida al silenci del sepulcre, a sobre em posen una llosa. Em passa la riuada pel damunt i exclamo: «Estic perdut!» T’he cridat pel teu nom, oh Senyor, des de la fossa profunda.
- Salms 71:20 M’has fet veure perills, que han estat molts i molt greus; torna ara a fer-me viure, torna a treure’m de la tomba profunda,
- Salms 69:1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull de David. Salva’m, Déu meu; l’aigua m’arriba al coll.
- Salms 25:16-18 Gira’t, apiada’t de mi, que em trobo sol i desvalgut. Eixampla el meu cor oprimit, treu-me de la meva aflicció. Mira que en soc, d’infeliç i dissortat; lleva’m tots els meus pecats.
- Salms 40:2 Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
- Salms 18:16 Llavors va aparèixer el fons del mar, els fonaments de la terra quedaren descoberts, quan ressonà el reny del Senyor, el bufec terrible del seu respir.
- Salms 129:1 Càntic de pelegrinatge. Molt sovint m’han combatut des de jove —que respongui el poble d’Israel—,