Lluc 22:44
Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
— Lluc 22:44, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Els vv. 43-44 falten en alguns manuscrits. (vv. 43-44)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (22,43-46):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lamentacions 1:12 Als qui passeu pel camí, a tots us és ben igual! Mireu-ho bé i veureu si hi ha un dolor com aquest: el dolor amb què ell em turmenta, amb què el Senyor m’afligeix ara que s’indigna.
- Hebreus 5:7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
- Salms 22:12-21 No t’allunyis, que el perill és a prop i no tinc qui m’ajudi. M’envolta un ramat de braus, m’acorralen vedells de Basan; uns lleons que destrossen i rugeixen obren la boca contra mi. Tot jo m’escolo com l’aigua, se’m deslloriguen tots els ossos. El cor, com si fos cera, se’m fon a dins de les entranyes. La meva gola es
- Romans 8:32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell?
- Joan 12:27 »Ara la meva ànima està contorbada. Què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora!
- Isaïes 53:10 El Senyor s’ha complagut en el qui ell havia triturat i afligit. Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament: per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme.
- Salms 130:1-2 Càntic de pelegrinatge. Des de l’abisme et crido, Senyor; Senyor, escolta el meu clam. Escolta, estigues atent al meu clam que et suplica.
- Gènesi 32:24-28 Els va fer passar a l’altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia; i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut va lluitar amb ell fins a trenc d’alba. Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar. Després digué a Jacob: —Deixa’m anar, q
- Jonàs 2:2-3 D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu: —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam.
- Salms 143:6-7 cap a tu estenc els braços: soc davant teu com una terra esgotada. Pausa De pressa, Senyor, respon-me, que el meu esperit defalleix; no m’amaguis la teva mirada, que seria com els qui baixen a la fossa.
- Lamentacions 3:53-56 Porten la meva vida al silenci del sepulcre, a sobre em posen una llosa. Em passa la riuada pel damunt i exclamo: «Estic perdut!» T’he cridat pel teu nom, oh Senyor, des de la fossa profunda. Has sentit el meu clam. Escolta el meu crit d’auxili!
- Salms 22:1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Aièlet haixàhar». Salm del recull de David. Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Estàs lluny de salvar-me, no t’arriba el meu clam.