(29)
Amb quin goig t’exalço, Senyor
1 Salm. Càntic per a la dedicació del temple. Del recull de David.
2 Amb quin goig t’exalço, Senyor: m’has tret a flor d’aigua i no has permès que se n’alegrin els enemics.
3 Senyor, Déu meu, vaig cridar auxili i em vas guarir.
4 Senyor, m’has arrencat de la terra dels morts; quan ja baixava a la fossa, m’has donat la vida.
5 Fidels del Senyor, canteu-li, lloeu-lo recordant que ell és sant.
6 El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia.
7 Jo pensava, quan em veia segur: «Mai no cauré.»
8 Tu, Senyor, m’afavories i em mantenies en un cim inexpugnable; però, quan vas amagar la mirada, vaig quedar trasbalsat.
9 He clamat a tu, Senyor, he suplicat al meu Déu:
10 «Què hi guanyaràs que perdi la vida i baixi a la fossa? ¿És la pols que et lloarà i proclamarà que ets fidel?
11 Escolta, Senyor, compadeix-te de mi; vine a ajudar-me, Senyor!»
12 Has mudat en danses els meus planys, m’has tret el dol i m’has vestit de goig.
13 Per això el meu cor et cantarà; no callaré. Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.