Salms 66:6

Referències creuades

• Josuè 3:16 l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan. Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort, acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó.
• Èxode 14:21-22 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, i els israelites van passar a peu eixut pel mig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.
• Èxode 15:1-21 Llavors Moisès, amb els israelites, va entonar aquest càntic en honor del Senyor: Cantem al Senyor per la seva gran victòria; ha tirat al mar cavalls i cavallers. Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. És el meu Déu, i jo l’he de lloar, el Déu del meu pare, i jo l’he d’enaltir. El Senyor és un g
• Josuè 3:14 Quan el poble aixecà el campament per travessar el Jordà, els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança anaven al davant.
• Salms 78:13 per obrir-los camí partí la mar, aguantant les aigües com un dic;
• Salms 136:13-14 Va partir en dos el Mar Roig. Perdura eternament el seu amor. Feu passar Israel pel mig del mar. Perdura eternament el seu amor.
• Salms 106:8-12 Però ell els salvà per amor del seu nom, perquè fos conegut el seu poder. Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut, i van passar per l’oceà com pel desert; els salvà de les mans dels qui els avorrien, els alliberà de les mans de l’enemic. L’aigua sepultà els perseguidors, no en va quedar ni un de sol. Llavors van creure en l
• Apocalipsi 15:2-3 Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans, i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l’Anyell: —Senyor, Déu de l’univers, les
• Isaïes 63:13-14 Els conduïa pel fons del mar, sense ensopegar, com els cavalls per l’estepa o com els animals quan baixen a la plana. L’esperit del Senyor els guiava cap al lloc de repòs.» Així, Senyor, menaves el teu poble i et feies un nom gloriós.
• Salms 104:5-7 Assentares la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles. La vas cobrir amb el mantell dels oceans, les aigües sepultaven les muntanyes. Les vas amenaçar i fugiren a l’instant, esverades de sentir el retruny del teu tro;