Joan 8,25-27
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
25-27
I li deien: "Tu qui ets?" Jesús els va contestar: "El principi, el mateix que us parlo. Moltes coses haig de dir de vosaltres, i que jutjar. Mes el que em va enviar, és veritable: i jo, la qual cosa vaig sentir del, això parlo en el món". I no van entendre que al seu Pare cridava Déu. (vv. 25-27)
Sant Agustí, in Joannem, tract. 39
Com el Senyor havia dit ja: "Si no creieu que jo sóc, morireu en els vostres pecats", li preguntaven per a saber en qui haurien de creure, per a no morir en el seu pecat. Per això segueix l'Evangelista: "I li deien: tu qui ets?". Perquè quan has dit "si no creieu que jo sóc", no has afegit qui ets. Sabia el Senyor que allí hi hauria alguns que havien de creure, i per això, quan li van dir: "tu qui ets?", perquè sabessin que havien de creure en El, els va contestar: "Jo sóc el principi, que us parlo". No com dient sóc el principi, sinó creieu que sóc el principi, com apareix terminantment en el text grec, on la paraula "principi" és del gènere femení. Per tant, creieu que sóc el principi, no sigui que moriu en els vostres pecats; perquè el principi és immutable, subsisteix per si, i renova totes les coses. I a més sembla que és un absurd dir principi al Fill i no al Pare; no pot haver-hi dos principis, com no hi ha dos déus. L'Esperit Sant és esperit del Pare i del Fill, i no és ni el Pare ni el Fill. No obstant això, el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, són un solo Déu, una sola llum, un sol principi. I afegeix el Salvador: "El mateix que us parlo", perquè havent-me humiliat per vosaltres, he descendit a parlar en aquests termes. Per tant, creieu que sóc el principi. Perquè perquè cregueu això no sols sóc el principi, sinó qui parlo amb vosaltres. Perquè si el principi, tal com és, romangués amb el Pare i no hagués pres la forma de serf, com li havien de creure, sent així que les ànimes febles no poden percebre la paraula, sense el ressò sensible de la veu?
Beda
I en veritat que es troba escrit en alguns exemplars: "I el que us parlo". Però és més convenient llegir d'una altra manera, perquè sigui éste el sentit: "creieu que jo sóc el principi, i que per vosaltres he descendit a parlar en aquesta forma".
Crisóstomo, in Ioannem, hom.59
Però ha de veure's encara la neciesa dels jueus, els qui, després de tant de temps, tants miracles i tanta predicació, fins i tot pregunten: "Tu qui ets?" I què els va contestar el Salvador? "Des del principi us el dic", com si digués: "No sou dignes d'escoltar les meves paraules; mereixeu, potser, que us digui qui sóc? Vosaltres tot ho dieu amb la finalitat de temptar-me, i jo podria argüir-vos sobre això i castigar-vos". Per això segueix: "Moltes coses haig de dir de vosaltres, i que jutjar".
Sant Agustí, in Joannem, tract. 39
Abans havia dit el Salvador que El no jutjava a ningú. Així apareix una certa contradicció entre "no jutjo" i "haig de jutjar". "No jutjo", ho diu referint-se al temps present, i quan diu que ha de jutjar es refereix a l'avenir. Que és com si digués: "seré veritable en el judici, perquè com sóc fill del qual és veraç, sóc la mateixa veritat". Per això segueix: "Mes el que em va enviar és veritable". El Pare és veraç, no per participació, sinó engendrant la veritat. Potser podem dir, més és la veritat que el que és veraç? Si diguéssim això, començaríem per dir que el Fill era major que el Pare.
Crisóstomo, ut sup
I diu això, perquè no creguin que malgrat sentir tantes coses El nostre Senyor, no castiga perquè no pot o perquè no coneix les intencions i els insults que contra L'es dirigeixen.
Teofilacto
Com havia dit Jesús: "Moltes coses haig de dir de vosaltres i que jutjar", dóna a entendre que es reserva el seu judici per a l'altra vida, per la qual cosa afegeix: "Mes el que em va enviar, és veraç", com dient: "I si vosaltres sou infidels, el meu Pare és veritable i té prefixat el dia en què us donarà el merescut".
Crisóstomo, ut sup
M'ha enviat el Pare no al fet que jutgi al món, sinó al fet que salvi al món. El Pare és veraç, per això no jutjo ara a cap, mes dic el que afecta la vostra salvació, i no el que pot influir en la vostra condemnació. Per això segueix: "I jo, la qual cosa vaig sentir del, això parlo en el món".
Alcuino
Haver sentit del Pare és tant com ser del Pare; ha sentit a Aquél de qui ha rebut l'essència.
Sant Agustí, ut sup
El Fill, sent igual al Pare, li dóna glòria, com l'insinua quan dóna a entendre que dóna glòria a Aquél de qui és Fill; com tu t'ensoberbeces contra Aquél de qui ets serf?
Alcuino
Quan els jueus li van sentir dir: "és veraç el que m'ha enviat", no van comprendre de qui parlava. Per això segueix: "I no van entendre que deia Pare a Déu". Encara no tenien ben oberts els ulls de la seva ànima, i per això no podien comprendre la igualtat que existeix entre el Pare i el Fill.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.