Lluc 10,13-16
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
13-16
"Ai de tu, Corazin! Ai de tu, Betsaida! perquè si en Tir i en Sidón s'haguessin fet els miracles que s'han fet entre vosaltres, temps ha que asseguts en cilicio i cendra haguessin fet penitència. Per això per a Tir i Sidón hi haurà en el judici menys rigor que per a vosaltres. I tu, Cafarnaúm, enaltida fins al cel, fins a l'infern seràs submergida. Qui a vosaltres sent, a mi em sent, i qui a vosaltres menysprea, a mi em menysprea. I el que a mi em menysprea, menysprea a Aquell que em va enviar". (vv. 13-16)
San Ambrosio
Ensenya el Senyor que seran dignes de major càstig els que no reben l'Evangeli que aquells que van creure que havia d'infringir-se la llei. Per això va dir: "Ai de tu, Corozaim; ai de tu Betsaida!"
Beda
Corozaim, Betsaida i Cafarnaúm, i també Tiberias, a la qual nomena Sant Joan, són ciutats de Galilea, situades a les ribes del llac de Genezareth, que els evangelistes diuen mar de Galilea o de Tiberíades. Es lamentava el Senyor que aquestes ciutats no fessin penitència després de tants miracles i predicacions, i que fossin pitjors que els gentils que només van violar la llei natural; perquè, després d'haver menyspreat la llei escrita, no van témer menysprear també al Fill de Déu i la seva glòria. Pel que prossegueix: "Perquè si en Tir i en Sidón s'haguessin fet els miracles que s'han fet entre vosaltres, temps ha que asseguts en cilicio i cendra haguessin fet penitència", etc. En cilicio, que teixit de pèl de cabra, significa l'aspra memòria del pecat que punyeix; en cendra, representant la consideració de la mort (per la qual ens reduïm a pols); a més "asseguts" significa la humilitat de la consciència. Avui veiem realitzada la profecia del Senyor, perquè Corozaim i Betsaida no van creure en El, tot i que va ser present; mentre que Tir i Sidón, aliades de David i de Salomó en un altre temps ( 1Re 5), van creure després als deixebles de Crist, que les van evangelitzar.
Crisóstomo in Mat. hom. 38
Deplora el Senyor aquestes ciutats per al nostre exemple, perquè l'efusió de llàgrimes i els gemecs tristos sobre els quals pateixen insensibilitat de dolor, no és petit antídot per a la correcció dels pacients i per al consol dels quals ploren sobre ells. No sols els convida a obrar bé per mitjà del plor, sinó també pel terror. Pel que segueix: "Per això per a Tir i Sidón hi haurà menys rigor", etc. També nosaltres hem de sentir això, perquè el judici més rigorós no serà només per a aquelles ciutats, sinó també per a nosaltres, si no rebem als hostes que vénen a nosaltres, als qui mana també que sacsegin la pols en aquest cas. A més, com el Senyor havia fet molts miracles en Cafarnaúm i l'havien tingut com a habitant, semblava elevada sobre les altres ciutats; però per la seva incredulitat va caure en les ruïnes. Per això segueix: "I tu, Cafarnaúm, enaltida fins al cel, fins a l'infern seràs submergida". Això és, perquè el teu càstig sigui proporcionat a la teva elevació.
Beda
Aquesta sentència té dos sentits. O bé seràs submergida fins a l'infern perquè vas resistir superbament a la meva predilecció, elevant-te així per l'orgull fins al cel; o perquè exaltada fins al cel per la meva residència i els meus miracles, seràs castigada amb majors suplicis, perquè tampoc vas voler creure a #aqueix signes. I perquè no es cregués que aquesta repulsa només es dirigia a les ciutats o persones que havent vist al Senyor en la seva carn li van menysprear, i no a tots els que avui menyspreen també la doctrina de l'Evangeli, afegeix dient: "El que a vosaltres sent, a mi em sent".
San Cirilo
Per mitjà d'això ens ensenya que tot el que ens diuen els apòstols ha d'acceptar-se, perquè qui els sent, a Crist sent. Inevitable castigo amenaça, doncs, als heretges, que menyspreen les predicacions dels apòstols; i per això segueix: "I el que us menysprea, a mi em menysprea".
Beda
A saber, que perquè es comprengui que, sentint o menyspreant la predicació de l'Evangeli, no se sent o menysprea a unes persones qualssevol, sinó al Senyor Salvador, i encara al mateix Pare. Prossegueix: "I el que a mi em menysprea, menysprea a Aquél que em va enviar", etc. Perquè en el deixeble se sent el Mestre i en el Fill s'honra al Pare.
Sant Agustí, De verb. Dg., serm. 24
Si, doncs, la paraula de Déu va arribar fins vosaltres i us va constituir en #aqueix lloc, cuideu de no menysprear-nos, perquè no arribi a l'el que amb nosaltres feu.
Beda
Pot també entendre's així: "El que a vosaltres menysprea, a mi em menysprea" ( Mt 25). Això és, el que no fa misericòrdia a un dels meus germans més petits, no me la fa a mi; i el que em menysprea (no volent creure en el Fill de Déu), menysprea a Aquell que em va enviar; perquè el Pare i Jo som un ( Jn 10,30).
Tito Bostrense
També consola en això als seus deixebles, com dient-los: No digueu: Per què sofrirem afronts? Modereu la llengua; Jo dono la gràcia, en mi recau el vostre afront.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.