Lluc 19,41-44
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
41-44
I quan va arribar a prop, en veure la ciutat, va plorar sobre ella, dient: "Ah si tu reconeguessis si més no en aquest el teu dia el que pot portar-te la pau! Mes ara està encobert als teus ulls. Perquè vindran dies contra tu, en què els teus enemics et voltaran de trinxeres, i et posaran cèrcol, i t'estrenyeran pertot arreu. I et derrocaran en terra, i als teus fills, que estan dins de tu, i no deixaran en tu pedra sobre pedra; puix que no vas conèixer el temps de la teva visitació". (vv. 41-44)
Orígens, in Lucam hom. 38
Jesucrist confirma amb el seu exemple totes les benaurances de què ha parlat en l'Evangeli, així, com havia dit: "Benaurats els mansos" ( Mt 5,4), ho prova dient: "Apreneu de mi que sóc mans" ( Mt 11,29); i com havia dit: "Benaurats els que ploren" ( Mt 5,5), El també va plorar sobre la ciutat. Per això diu: "I quan va arribar a prop", etc.
San Cirilo
Es compadia d'éstos el Senyor, que vol que tots els homes se salvin, la qual cosa no ens seria manifest, si no ho hagués evidenciat per mitjà d'una cosa humana; perquè les llàgrimes abocades són senyal de tristesa.
Sant Gregori, in evang. hom. 39
Va plorar, doncs, el piadós Redemptor la destrucció d'aquella pèrfida ciutat, les desgràcies que ella mateixa ignorava haurien de venir-li. Per això afegeix: "Ah si tu coneguessis si més no!" ploraries amb amargor, la que ara tant t'alegres, perquè desconeixes el que t'amenaça. Per això afegeix: "Si més no en éste el teu dia", etc. Com en aquell dia s'havia consagrat a tots els gaudis materials, tenia tot el que podia procurar-li la pau. Manifesta després com els béns presents fan la seva pau, quan afegeix: "Mes ara està encobert als teus ulls"; perquè si els mals que l'amenacen no estiguessin ocults als ulls del seu cor, no s'alegraria tant per les prosperitats presents; per això afegeix la pena que ho amenaça, quan diu: "Perquè vindran dies contra tu".
San Cirilo
"Ah si tu coneguessis!" No eren dignes de comprendre les Sagrades Escriptures divinament inspirades, que refereixen el misteri de Crist. En efecte, quantes vegades es llegeix a Moisès, un vel cobreix el seu cor perquè no vegin que tot s'ha complert en Jesucrist, que com a veritat fa fugir les ombres; i com no coneixien la veritat, es van fer indignes d'obtenir la salut que raja de Jesucrist. Per això segueix: "Si més no en éste el teu dia", etc.
Sant Eusebio
En el que dóna a conèixer que la seva vinguda tenia per objecte la pacificació de tot el món; havia vingut, doncs, a predicar la pau als quals eren a prop i als quals estaven lluny; però com no van voler rebre la pau anunciada, van quedar ocultes per a ells aquestes coses. Per això afegeix: "Mes ara està encobert als teus ulls". Així, doncs, prediu amb tota claredat el lloc que d'aquí a una mica hauria de sofrir, dient: "Perquè vindran dies contra tu", etc.
Sant Gregori, ut sup
Això assenyala als prínceps romans; perquè parla de la destrucció de Jerusalem, que va succeir baix Vespasiano i Tito, prínceps romans. Per això continua: "I et posaran cèrcol", etc.
Sant Eusebio
Com es va complir tot això, podem conèixer-ho pel que refereix Josefo, qui malgrat ser jueu refereix aquestes coses tal com Jesucrist les havia predit.
Sant Gregori, ut sup
També en això que afegeix: "I no deixaran en tu pedra sobre pedra", està testificada la reubicació d'aquesta mateixa ciutat; perquè ara està construïda en aquell lloc on el Salvador va ser crucificat, fora de la porta: la primera va ser destruïda en absolut. Diu després la culpa per la qual va ser condemnada a la destrucció, afegint: "Puix que no vas conèixer el temps de la teva visitació".
Teofiactus
Això és, de la meva vinguda; perquè he vingut a visitar-te i a salvar-te, i si ho haguessis comprès així, i creguessis en mi, estaries en pau amb els romans i lliure de tots els perills, així com tots aquells que van creure en Jesucrist van poder evadir-se.
Orígens, ut sup
Jo no nego que aquella Jerusalem fos destruïda pels pecats dels seus habitants; però pregunto si aquestes llàgrimes han estat abocades també sobre la vostra Jerusalem. Quan algun piga després de participar dels misteris de la veritat, es plorarà per ell; però no per cap gentil, sinó només per aquell que va pertànyer a Jerusalem i després la va abandonar.
Sant Gregori, in evang. hom. 39
El nostre Redemptor no cessa de plorar pels seus triats quan veu caure en el mal als quals posseïen la virtut; perquè si éstos coneguessin la condemnació que els espera, es plorarien a si mateixos amb les llàgrimes dels triats. L'home d'inclinacions dolentes té aquí el seu dia, que gaudeix per breu temps, i es complau en les coses temporals gaudint d'una certa pau; per això fuig de preveure l'avenir, perquè no es torbi la seva alegria present. Per això segueix: "Mes ara està encobert als teus ulls", etc.
Orígens, ut sup
Plora a més per la nostra Jerusalem, a la qual, després que ha pecat, assetgen els seus enemics, això és, l'esperit maligne, i l'envolten de trinxeres per a voltar-la i no deixar pedra sobre pedra; especialment quan algun és vençut després de molta continència i d'alguns anys de castedat, i atret pels afalacs de la carn, perd la paciència i la castedat. I si anés fornicador no deixaran en ell pedra sobre pedra, segons les paraules d'Ezequiel: "No em recordaré de les seves primitives virtuts" ( Ez 18,24).
Sant Gregori, ut sup
Els esperits malignes assetgen l'ànima quan surt del cos, i com a mestressa la carn en els plaers carnals, la inquieten amb l'engany del delit; l'envolten de trinxeres, presentant a la seva vista les iniquitats que va cometre, i l'estrenyen amb els que són companys de la seva condemnació, amb la finalitat que ella vegi, una vegada en l'últim instant de la seva vida, la classe d'enemics que l'assetgen i no pugui trobar mitjà d'evadir-se, perquè ja no pot fer el bé que va menysprear quan va poder fer-lo; estrenyen a l'ànima pertot arreu posant-li a la vista la iniquitat, no sols de les seves obres, sinó també de les seves paraules i dels seus pensaments; perquè així com abans s'havia solaçat tant en la maldat, senti en la seva última hora l'angoixa que mereix en pagament. Llavors l'ànima, per la condició de la seva culpa, s'aterreix quan veu que la seva carn, que va creure que era la seva vida, es convertirà en pols; llavors moren els seus fills quan els pensaments il·lícits, que ara neixen d'ella, es dissipen en l'últim moment de la venjança; aquests pensaments poden representar-se per les pedres. La ment perversa, quan afegeix a un pensament dolent un altre pitjor, posa, per dir-ho així, una pedra sobre una altra; però quan és portada al seu càstig, es destrueix tot l'edifici dels seus pensaments. No obstant això, el Senyor visita a l'ànima culpable per al seu ensenyament alguna vegada mitjançant la desgràcia, unes altres amb els miracles, amb la finalitat que conegui les veritats que ignorava, i menyspreant el mal torni per la compunció del dolor o obligada pels beneficis, i s'avergonyeixi del mal que va obrar. Però perquè no va conèixer el temps en què va ser visitada, al final de la seva vida serà lliurada als seus enemics, amb els qui es veurà unida en el judici etern de la seva perpètua condemnació.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.