Lluc 22,21-23
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
21-23
"Però vegeu aquí que la mà del qual em lliura amb mi està en la taula. I en veritat, el Fill de l'home va, segons el que està decretat. Mes ai d'aquell home per qui serà lliurat!" I ells van començar a preguntar-se els uns als altres, quin d'ells seria el que això havia de fer. (vv. 21-23)
Sant Agustí., De consensu Evang., lib. 3, cap. 1
Havent lliurat el Senyor als seus deixebles el calze, va tornar a parlar del traïdor, dient: "Però vegeu la mà del qual em lliura", etc.
Teófil
Això ho va dir amb la finalitat que se sabés que coneixia el futur, i per a demostrar la seva gran bondat en virtut de la qual no va deixar de continuar la seva obra, donant-nos exemple, perquè treballem fins a la fi per a guanyar als pecadors, i també perquè comprenguem la malícia del traïdor que no va tenir inconvenient a presentar-se en el sopar a aquest efecte.
Crisóstomo., homil. 83, in Matth
Quan el que participa de tan elevats misteris no es converteix, la seva culpa és molt major, ja sigui perquè s'ha acostat als misteris amb mala intenció, ja sigui perquè havent-se acostat a aquests misteris no l'ha canviat, ni per la por, ni per aquesta, ni pel premi.
Beda
No ho assenyala no obstant això d'una manera especial, per a evitar que una vegada corregit públicament, es torni pitjor. Culpa a tots igualment, perquè es penedeixi el que sigui. Però prediu el càstig, perquè si la xafogor no convenç, convencin els càstigs amb què s'amenaça. Per això segueix: "I en veritat el Fill de l'home va", etc.
Teófil
No perquè no pugui defensar-se, sinó decretant la seva pròpia mort per la salvació de tots.
Crisóstomo, homil 82, in Matth
Però com Judes feia el que estava escrit amb intenció depravada, i perquè ningú cregui que està exempt de culpa com si fos un ministre forçós d'aquella acció terrible, afegeix: "Mes ai d'aquell home per qui serà lliurat!".
Beda
Però ai de l'home que s'acosta a la Mesa sagrada en pecat, perquè, a imitació de Judes, lliurament al Senyor, no als jueus, sinó a uns membres pecadors! I encara que els altres onze Apòstols sabien que gens dolent pensaven contra el Senyor, com creïn més al seu Mestre que a si mateixos, tement per la seva pròpia feblesa, es pregunten sobre el pecat que no tenien. Segueix, doncs: "I ells van començar a preguntar-se", etc.
Sant Basilio., in regulis brevioribus ed interrog. 301.
Així com entre les malalties corporals hi ha moltes que no senten els que les experimenten, sinó que més aviat donen crèdit al que diuen els metges no tenint en compte la seva insensibilitat pròpia, així l'ànima que no adverteix les seves passions ni coneix els seus pecats, ha de donar crèdit als quals poden donar-los-hi a conèixer.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.