Lluc 24,41-44
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
41-44
Mes com encara no ho acabessin de creure, i estiguessin meravellats de goig, els va dir: "Teniu aquí alguna cosa de menjar?" I ells li van presentar part d'un peix rostit, i una bresca de mel. I havent menjat davant d'ells, va prendre les sobres i les hi va donar dient-los: "Aquestes són les paraules que us vaig parlar, estant encara amb vosaltres: Que era necessari que es complís el que està escrit de mi, en la llei de Moisès, i en els profetes i en els salms". (vv. 41-44)
San Cirilo vel anonymus in cat. Graec
El Salvador havia ensenyat als seus deixebles les seves mans i els seus peus, per a demostrar-los que aquell cos que havia estat crucificat era el mateix que havia ressuscitat. I per a provar-los això millor, els demana alguna cosa per a menjar. Per això diu l'evangelista: "Mes com encara no ho acabessin de creure", etc.
Sant Gregori Niceno Orat. 1 De resurrect. prope finem
En virtut del manat per la Llei, la Pasqua se celebrava amb herbes amargues perquè continuava encara l'amargor, però després de la resurrecció, ésta s'endolcia menjant bresca de mel. Per això segueix: "Mes ells li van presentar", etc.
Beda
Per a demostrar-los la veracitat de la seva resurrecció, no sols va voler que li toquessin els seus deixebles, sinó que es va dignar menjar amb ells perquè veiessin que havia aparegut d'una manera real i no d'un mode fantasmal. Per això segueix: "I havent menjat davant d'ells, va prendre les sobres i les hi va donar". Va menjar per a manifestar que podia, i no per necessitat. La terra assedegada absorbeix l'aigua d'un mode distint a com l'absorbeix el sol ardent: La primera per necessitat, el segon per potència.
Grec
Però algun dirà: Si admetem que el Senyor va menjar veritablement, podem esperar que menjarem també nosaltres després de la resurrecció general. Però el que fa el Senyor en virtut d'un poder especial, no constitueix una regla o norma de naturalesa. Els nostres cossos ressuscitaran, no mutilats, sinó perfectes i incorruptibles, a pesar que va conservar les ferides que en el seu havien obert els claus i la llança, per a demostrar-nos que la naturalesa corpòria roman després de la resurrecció i no es transforma en una altra substància.
Beda
No va menjar després de la seva resurrecció perquè necessités menjar, ni per a dir-nos que necessitarem menjar després de la resurrecció que esperem, sinó per a ensenyar-nos la forma en què ressuscitarà la nostra naturalesa corporal.
En sentit místic, el peix rostit que va menjar el Salvador representa a Jesucrist que ha patit, perquè L'es va dignar estar ocult en les aigües de la humanitat, va voler ser agafat en el llaç de la nostra mort, i ser rostit en el foc de la tribulació durant el temps de la seva passió, però ens va oferir la bresca de mel en la seva resurrecció. Va demostrar la doble naturalesa de la seva única persona en la bresca de mel: la bresca consta de cera barrejada amb mel, i mel barrejada amb cera, com la divinitat està en la humanitat.
Teofilacto super obtulerunt ei partem peixos
Sembla que aquest acte de menjar representa un altre misteri. Quan va menjar part d'un peix rostit, va donar a entendre que la nostra naturalesa està nedant en la mar d'aquesta vida, i que el Senyor, rostint-la en el foc de la seva divinitat, i assecant la humitat que havia contret mentre vivia en el profund dels abismes, va fer d'ella un menjar diví. I així, per mitjà d'ella va preparar a Déu un menjar suau, a pesar que abans era tan detestable, i això és el que representa la bresca de mel. També significa per mitjà del peix rostit la vida activa, que consumeix la nostra humitat en les brases dels treballs, a més per mitjà de la bresca de mel significa la contemplació de la dolçor de la paraula divina.
Beda
Després que el Senyor va ser vist i tocat, i després que va menjar perquè no semblés que havia enganyat a algun dels sentits humans, va començar a ocupar-se de les Escriptures. Per això segueix: "I els va dir: éstas són les paraules que us vaig parlar, estant encara amb vosaltres", això és, quan encara vivia en carn mortal, com viviu vosaltres. Llavors havia ressuscitat en la mateixa carn, però que ja no estava en la mateixa mortalitat, i afegeix: "Que era necessari que es complís tot el que està escrit de mi en la llei de Moisès", etc.
Sant Agustí De conc. evang. lib. 1, cap. 11
Entenguin que desvariegen els que diuen que Jesucrist va poder fer tant de prodigi en virtut de l'art màgic, i que en virtut del mateix art va poder donar a conèixer el seu nom als pobles perquè es convertissin al. I si potser això és així, no pot dir-se que en virtut d'art màgic va complir el que de l'havien dit les profecies, inspirades per l'Esperit Sant abans que naixés en la terra? Però si en virtut d'art màgic va aconseguir ser adorat estant mort, caldria dir que havia estat mag abans de néixer, ja que per a vaticinar el seu naixement havia estat designada una nació.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.