Catena Aurea · els Pares de l'Església

Marc 10,13-16

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

Com li presentessin uns nens perquè els toqués i beneís, els deixebles renyaven els que venien a presentar-los-hi. El que advertint Jesús, ho va portar molt a malament, i els va dir: "Deixeu que vinguin a mi els nens i no li ho destorbeu; perquè dels quals s'assemblen a ells és el regne de Déu. En veritat us dic que qui no rebés com a nen innocent el regne de Déu, no entrarà en ell". I estrenyent-los entre els seus braços i posant sobre ells les mans, els beneïa. (vv. 13-16)

Teofilacto

Després d'haver-nos mostrat la malícia dels fariseus que temptaven a Crist, ens mostra la molta fe de les gents, que creien que només amb posar les seves mans sobre els nens que li oferien, Crist els beneïa. "Com li presentessin uns nens perquè els toqués".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 62, 4

Però els deixebles en atenció a la dignitat de Crist, volien impedir que els hi oferissin. "Els deixebles renyaven els que venien a presentar-los-hi". El Senyor, no obstant això, els ensenya a tenir seny i reprimir l'orgull humà, i prenent als nens els ofereix el regne de Déu.

Orígens, in Matthaeum, 7

Si qualsevol dels quals professen la doctrina de l'Església veu que algú ofereix al Senyor als quals el món considera insensats, innobles i malalts, per la qual cosa són anomenats nens, no li prohibeixi que ho faci com si manqués de judici en oferir-los-hi al Salvador. Seguidament, exhorta als seus deixebles, com a homes madurs que ja eren, a condescendir amb el bé dels nens, de manera que es facin nens amb ells per a captar-se la seva voluntat: ja que El mateix, sent Déu, s'abajó fent-se nen. "Perquè dels quals s'assemblen a ells és el regne de Déu".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 62, 4

Perquè el cor del nen està net de tota passió, i així convé que fem nosaltres per la voluntat el que ells fan per naturalesa.

Teofilacto

Per això no diu d'éstos és el regne de Déu, sinó dels que s'assemblen a ells, és a dir, dels quals pel seu estudi i treball tenen la innocència i senzillesa que tenen els nens per naturalesa. El nen no odia, ni fa res maliciosament, no avorreix a la seva mare perquè li corregeixi, i encara que li posin vestits humils, els prefereix als més rics. Així el que viu segons la virtut de la seva mare l'Església, no li anteposa res, ni fins i tot la voluntat, que és la reina de tots. D'aquí que diu el Senyor: "En veritat, us dic que qui no rebés, com a nen, el regne de Déu, no trobarà en ell".

Beda, in Marcum, 3, 40

És a dir, no podreu entrar en el regne dels cels, si no teniu la innocència i puresa d'ànim del nen. O bé: hem de rebre el regne de Déu, això és, la doctrina de l'Evangeli com el nen; perquè el nen, quan aprèn, no contradiu ni s'oposa amb discursos al qual li ensenya, sinó que rep amb fe el que li ensenya, obeint amb temor. Així nosaltres hem de rebre la paraula de Déu obeint senzillament i sense cap contradicció.

"I estrenyent-los entre els seus braços, i posant sobre ells les mans, els beneïa".

Pseudo-Crisóstomo, vict. ant. e cat. in Marcum

Els abraça per a beneir-los, com alçant benignament fins al seu si al seu creatura, que s'havia apartat del caient des del principi. Posa sobre ells les mans, expressant així l'obra de la seva virtut divina, perquè obra com Déu, encara que posa les mans conforme als costums humans, perquè s'havia fet home romanent Déu.

Beda, in Marcum, 3, 40

Va beneir als nens abraçant-los per a significar que els humils d'esperit són dignes de la seva benedicció, de la seva gràcia i del seu amor.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.