Marc 3,20-22
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
20-22
I van venir a la casa, i va concórrer de nou tal tropell de gent, que ni tan sols podien prendre aliment. I quan ho van sentir els seus deudos van sortir per a recollir-li; perquè deien que havia perdut la raó. I els escribes, que havien baixat de Jerusalem, deien: "Està posseït de Beelzebub; i així per art del príncep dels dimonis és com a llança els dimonis". (vv. 20-22)
I van venir a la casa, i va concórrer de nou tal tropell de gent, que ni tan sols podien prendre aliment. I quan ho van sentir els seus deudos van sortir per a recollir-li; perquè deien que havia perdut la raó. I els escribes, que havien baixat de Jerusalem, deien: "Està posseït de Beelzebub; i així per art del príncep dels dimonis és com a llança els dimonis". (vv. 20-22)
Beda
Condueix el Senyor a la casa als apòstols triats en la muntanya, com per a advertir-los que han de tornar a la seva consciència després d'haver rebut la dignitat de l'apostolat. "D'aquí van venir a la casa, i va concórrer de nou tal tropell de gent, que ni tan sols podien prendre aliment".
Pseudo-Crisóstomo
Ingrates eren certament les torbes dels sacerdots, l'orgull dels quals els impedia conèixer a Jesús, mentre que anava a l'agraïda la munió del poble.
Beda
Quin no seria aquesta benaurada munió, per a qui tant importava aconseguir la salvació, que ni a l'Autor d'ella ni als quals amb L'estaven deixaven ni una hora lliure per a menjar! Però falta l'estimació de les seves deudos per a Aquell a qui no deixa la torba dels estranys. "Mentrestant alguns dels seus deudos", etc. Com no podien comprendre les sapientísimas paraules que sentien, creien que havia parlat com un alienat. "Perquè deien, prossegueix, que havia perdut la raó".
Teofilacto
Això és, que estava posseït i furiós, i per tant volien apoderar-se de l'i empresonar-ho com a endimoniat. I els que tal pretenien eren els seus, això és, els seus deudos, els seus compatriotes, o els seus parents.
Víctor Antioqueno, e Cat. in Mar
Va ser, doncs, una veritable bogeria el considerar com a insensat a l'Autor de tants miracles i al qual havia ensenyat una tan celestial doctrina.
Beda
Hi ha molta distància entre els quals no entenen per la seva escassa capacitat la paraula de Déu, com eren éstos de què s'ha parlat, i aquéllos que la blasfemen a dretcient, i que són pels quals diu: "Al mateix temps els escribes, que havien baixat de Jerusalem", etc. I el que no podien negar s'esforçaven per alterar-ho amb una interpretació errada, com si no fossin obres de la Divinitat, sinó del més impur dels esperits, això és, Beelzebú, que era el déu d'Ecrón, perquè Beel és el mateix Baal, i zebú vol dir mosca, significant per tant Beelzebú home de les mosques 1 per la immundícia de la sang de les víctimes que se li sacrificaven. Amb aquest repugnant nom cridaven al príncep dels dimonis: "És per Beelzebú, príncep dels dimonis, per qui expulsa als dimonis", deien.
Pseudo-Jerónimo
La casa al fet que anaven és, en sentit místic, l'Església primitiva; les torbes que impedien fins que mengessin, són els pecats i els vicis, perquè el que menja indignament menja i beu el seu judici ( 1Cor 2,29).
Beda
Els escribes, que havien baixat de Jerusalem, blasfemaven; però la munió que ve d'aquella ciutat i d'altres parts de la la Judea i dels pobles gentils segueix al Senyor. Perquè la munió del poble jueu havia de precedir-li a Jerusalem en el temps de la passió amb palmes i càntics de lloança, mentre que els gentils desitjaven veure-li, i els escribes i fariseus tractaven de la seva mort.
Notes
1. Baal-Zebul, "Baal, el Príncep", divinitat filistea adorada en Ecrón. Baal-Zebub: Senyor de les mosques és un joc de paraules burlesc sobre el veritable nom de la divinitat (veure nota Bíblia de Jerusalem: 2Re 1,2s) .
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.